Projecte turístic vs projecte cultural

DOS MODELS? Mesos enrere, els assistents a una taula rodona vàrem escoltar com un polític, responsable local de la cultura, diferenciava entre un projecte turístic i un projecte cultural. Parlava amb seguretat de dos mons diametralment diferents quan s'estava referint a una sola realitat, a una mateixa societat i al mateix lloc. Concretament, deia que organitzar una trobada d'Eurofans o un esdeveniment de valsos vienesos a Palma són projectes turístics, mentre que fer que tota la ciutat es converteixi en un territori Miró és un projecte cultural. Tant se val, és un exemple més. Passades les setmanes, vàrem poder veure una part de Palma (precisament la més transitada pels visitants) plena de banderoles amb el nom de l'artista català que va triar Mallorca per passar els darrers trenta anys de la seva vida. Podem pensar que la iniciativa s'ha comunicat bé o de manera errònia. Podem pensar que aquest tramat amb Miró és un projecte de pes o que es tracta simplement d'una acció que no traspassa el nivell més superficial. Una té la seva opinió respecte d'aquest tema i tendeix a creure que de moment és més una operació d'imatge que no un projecte cultural amb tot el que aquest concepte implica. Però en tot cas es tracta d'una operació que podria trobar-se emmarcada en una línia d'un projecte cultural, si és que aquest país en tengués, de projecte cultural.

DESCONCERT. És evident que en començar el turisme a les Illes Balears no hi havia un projecte turístic. I la cultura del país, en el seu sentit més ampli i més ric, responia a un concert natural de les tradicions, hàbits quotidians, paisatge, coneixements, expressions... No era un projecte cultural com ara s'entén: planificació, estratègia i objectius. Però hi havia concordança. S'ha de pensar que l'autenticitat era una condició que agradava als visitants arribats d'onsevulla. També això degué atreure Joan Miró quan es va instal·lar a l'Illa. És clar que les coses no són, ni ho poden ser, com eren. Tampoc no podem creure que el temps passat fou millor. Ara bé, està clar que amb l'auge turístic aquí es va rompre el concert i es va apostar per un model per al turisme del tot dissociat amb el model cultural del país. Les coses no són com abans, però a molts de nosaltres, quan viatjam, ens agrada conèixer la cultura del lloc, allò més autèntic, i no una realitat prefabricada per als turistes que no s'avé en gairebé res al paisatge natural del país i que, al cap i a la fi, més d'hora que més tard, això ens desconcerta i ens crea rebuig.

UN SOL PROJECTE. Permeteu-me que sigui pessimista respecte de les possibilitats de tornada enrere, tampoc no crec que sigui aquesta la via. És més, vull defensar la mirada que enfoca cap al davant. I el camí per a un país és el de la cultura, perquè és l'element que el vertebra, l'únic capaç de fer-ho amb solvència. Si aquest país nostre estigués decidit a potenciar sense complexos el coneixement, l'arquitectura, la cuina, el paisatge, les coses que sabem fer, les que descobrim cada dia, aquelles persones o col·lectius que treballen per obrir camins en l'àmbit que sigui, i els obren (l'ARA Balears ha nascut amb aquesta decisió), hi podria haver -a la llarga, sí- un espai per a la concordança i la convivència entre la societat, el lloc i els qui el volen conèixer. Diguem-li projecte, model o criteri. Sigui el que sigui, només pot ser un, tan divers, dinàmic i evolutiu com es vulgui, però que no dissociï projecte cultural de projecte turístic, com escoltàvem dir al responsable cultural de torn. Això és com dir cultura versus turisme. Un per un costat, l'altre per un de diferent, quan tanmateix acabaran trobant-se i ambdós estaran del tot desorientats.