Projecte 2025: el Trump autèntic
No especularé sobre l'efecte de l'intent d'assassinat de Donald Trump de dissabte en la carrera presidencial del 2024. No obstant això, faré una observació: algunes persones de la dreta política estan utilitzant l'atac per donar a entendre que les crítiques als esforços de Trump per anul·lar els resultats de les últimes eleccions, així com suggerir que representa una amenaça per a la democràcia, ja són excessives.
Hi ha dues coses que són certes alhora: la violència política és inacceptable, i punt. I els esforços de Trump i dels seus partidaris més durs per soscavar la democràcia nord-americana continuen sent inacceptables. Ara que els republicans celebren la seva convenció aquesta setmana, és important entendre les possibles ramificacions tant del seu programa oficial com de les seves aspiracions no oficials, plasmades en el Projecte 2025.
Per a qualsevol persona nova en aquesta qüestió: el Projecte 2025 és un pla d'alguns dels aliats propers de Trump, creat per la Fundació Heritage, per assegurar-se que si Trump guanya al novembre el MAGA [Make America Great Again] començarà a funcionar. Pretén proporcionar "tant una agenda de govern com les persones adequades, preparades per aplicar aquesta agenda el primer dia de la nova administració conservadora". Els detalls s'exposen en un document d'aproximadament 900 pàgines, Mandat per al lideratge, amb plans d'acció específics per a molts departaments del govern federal.
Com de radical és l'agenda del Projecte 2025? Aquest mes Kevin Roberts, president de Heritage, va dir que el país es troba enmig d'una "segona revolució americana" que serà incruenta "si l'esquerra ho permet".
Tanmateix, sembla que els republicans s'han adonat tard que gran part del que hi ha al Projecte 2025, especialment el seu atac múltiple als drets reproductius, és profundament impopular. Trump ha intentat distanciar-se del projecte: la setmana passada va afirmar que no en sap "res", tot i que moltes de les persones que hi han treballat són antics funcionaris del seu govern i ajudants seus; i tot i que el 2022 Trump va dir en una conferència de Heritage que la seva gent "establiria les bases i els plans detallats per al que farà el nostre moviment".
De manera més general, com que Trump mai no ha sigut un polític ximple, hi ha molts motius per creure que si guanya, com va fer en el seu primer mandat, deixarà gran part de les decisions específiques a persones que hi entenguin: per tant, és més que raonable pensar en el Projecte 2025 com una guia de què podria passar en un segon mandat de Trump.
Què significaria, això? Hi ha moltes, moltes coses a les quals oposar-se del Projecte 2025, però jo diria que el més important és just al principi, a la secció titulada "Agafar les regnes del govern". Hi ha moltes coses en aquest apartat, però bàsicament demana substituir bona part dels treballadors de l'administració federal, principalment funcionaris de carrera aïllats de les pressions partidistes, amb càrrecs polítics que es podrien contractar o acomiadar a voluntat.
De fet, Trump va fer un pas significatiu en aquesta direcció cap al final de la seva presidència, quan va emetre una ordre executiva que va crear una categoria de càrrecs polítics, la Llista F, que hauria permès substituir molts funcionaris de carrera per partidaris lleials. Joe Biden va rescindir aquesta ordre, però el Projecte 2025 la recuperaria d'alguna manera, probablement a una escala molt més gran.
Segons com, això representaria un pas de gegant cap al passat. Durant gran part del segle XIX, el govern federal va funcionar mitjançant el tràfic d’influències: les noves administracions acomiadaven molts funcionaris i els substituïen per partidaris polítics. Aquest sistema tenia grans problemes: molts nomenats no tenien experiència ni competència per fer la feina, i la rotació constant era una invitació oberta a l’amiguisme i la corrupció.
El 1883, menys de dos anys després que el president James Garfield fos assassinat per un home trastornat i descontent que buscava un nomenament polític, el Congrés va aprovar la llei Pendleton, que va crear una funció pública professional en la qual la majoria dels empleats no poden ser acomiadats ni degradats per raons polítiques. Llavors hi havia molt bones raons per fer a aquella reforma, però ara la necessitat d’aïllar la majoria de funcionaris de la pressió partidista és molt més intensa.
L'any 1883 el govern federal tenia una presència molt menor en la vida americana; la despesa federal era només una mica més del 2% de l'economia. El govern actual és aproximadament 10 vegades més gran i també té un impacte enorme mitjançant la seva regulació sobre tots els aspectes, des de la contaminació fins a l'aplicació de la llei antimonopoli.
Ara imagineu-vos polititzar grans parts de l'administració que actualment són relativament apolítiques. És massa fàcil imaginar un president sense escrúpols fent servir el poder que això li donaria per recompensar els amics i castigar els oponents arreu del país.
Recordeu que durant les primeres etapes de la pandèmia de la covid-19 Trump va suggerir obertament que potser no ajudaria els estats els governadors dels quals no li donaven suport: "És un carrer de doble sentit. També ens han de tractar bé". Si Trump guanya i el Projecte 2025 entra en vigor, podrà plantejar aquesta mena de pols a gran escala.
Hi ha moltes més coses, al Projecte 2025 –de les quals parlaré en futures columnes–. De moment, diguem que és tan amenaçador com diuen els crítics. I malgrat els intents poc sincers de Trump de distanciar-se del projecte, ens dona una molt bona idea de com podria ser un segon mandat de Trump.
Copyright The New York Times
