Prohibiu les armes nuclears ja
Els esdeveniments dels darrers tres mesos a Ucraïna, com l'annexió de Crimea per part de Rússia i la incursió a l'est d'Ucraïna el 2014, la invasió nord-americana de l'Iraq el 2003 i la llarga guerra per poders a Síria, han desmentit l'afirmació que les armes nuclears eviten la guerra. La dissuasió nuclear pot haver impedit que els països amb armes nuclears s'embarquessin en una guerra entre ells, de la mateixa manera que pot haver impedit que les guerres indirectes s'escalfessin i s'estenguessin a l'Atlàntic Nord o al Pacífic. Però també és possible que la dissuasió nuclear hagi provocat una guerra i hagi permès als líders nacionals actuar amb impunitat.
Certament, les armes nuclears no han impedit que Rússia faci una guerra agressiva contra Ucraïna. Al contrari, el president Vladímir Putin utilitza les amenaces nuclears com a escut darrere del qual comet crims de guerra flagrants, greus i sistemàtics, i possiblement crims contra la humanitat.
Els estats que posseeixen armes nuclears sovint han anat a la guerra amb estats que no en tenen. La creença errònia que l'Iraq havia desenvolupat armes nuclears, químiques i biològiques va portar els Estats Units i els seus aliats a envair el país contra la voluntat del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, cosa que va provocar una catàstrofe humanitària i dues dècades d'inseguretat a la regió. El Tractat de No Proliferació (TNP), al suggerir que l'statu quo dels que tenen i els que no tenen nuclears s'hauria de mantenir a qualsevol preu, ha proporcionat una certa cobertura a aquestes accions, així com als atacs a presumptes instal·lacions nuclears a l'Iraq, l'Iran i Síria.
Alguns argumenten que l'existència d'armes nuclears ha evitat el conflicte entre les grans potències i ha evitat la Tercera Guerra Mundial, però això ignora les innombrables guerres per poders lliurades a l'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina durant la Guerra Freda i posteriorment, quan la Unió Soviètica (i més tard Rússia) o la Xina van armar un bàndol i els EUA o els seus aliats l'altre.
Laos, on fins fa poc els pagesos no han pogut tornar a conrear els camps, després de dècades de patir els efectes letals de les municions sense explotar de l'època de la Guerra del Vietnam, no va poder evitar el conflicte entre les grans potències. Per als guatemalencs, hondurenys, nicaragüencs i salvadorencs que lluiten per crear una comunitat lliure d'una violència aterridora, l'absència d'una guerra de grans potències simplement significava la mort i la destrucció delegades.
A més, la definició de gran potència és difusa. Els politòlegs i els experts en política exterior han debatut durant molt de temps les millors mesures del poder nacional. Segons US News & World Report, els països més poderosos del món "són els que dominen constantment els titulars de les notícies, preocupen els responsables polítics i configuren els patrons econòmics globals". Utilitzant aquesta mesura, les deu primeres potències de la publicació són, en ordre descendent: els EUA, la Xina, Rússia, Alemanya, el Regne Unit, el Japó, França, Corea del Sud, l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units. Val la pena assenyalar que una coalició liderada per l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units (amb el suport dels EUA) està lluitant activament contra les forces que tenen el suport de l'Iran al Iemen ara mateix.
Tot i que el TNP va entrar en vigor l'any 1970, quatre països més –l'Índia, el Pakistan, Corea del Nord i Israel– han aconseguit adquirir armes nuclears, i d'altres ho han continuat intentant. Per això, l'any 2007, els ex secretaris d'estat nord-americans Henry Kissinger i George Shultz, l'ex secretari de Defensa William Perry i l'exsenador nord-americà Sam Nunn van escriure un comentari al Wall Street Journal demanant "un món lliure d'armes nuclears". Gairebé dues dècades després del final de la Guerra Freda, van advertir d'un món amb 30 o més potències nuclears i van concloure que confiar en les armes nuclears per dissuadir la guerra s'estava tornant "cada vegada més perillós i cada cop més efectiu".
El 2013 el govern noruec va organitzar una conferència sobre les conseqüències humanitàries de les armes nuclears, la primera reunió intergovernamental que va analitzar què fan aquestes armes a les persones i al planeta. Els ponents van descriure els efectes de segona i tercera generació de les detonacions d'armes nuclears, que no només van obligar la gent a viure l'experiència de mil sols que explotaven, sinó que també van estroncar els seus esforços per formar una família, reconstruir la seva vida i viure amb dignitat i sensació de normalitat després de ser víctimes de l'ús o les proves d'armes nuclears.
Les conferències humanitàries posteriors a Mèxic i Àustria van mostrar la manera com la dissuasió nuclear també destrueix vides. (Una reunió similar està prevista a Viena al juny.) La dissuasió nuclear requereix demostracions de capacitats nuclears que han tingut conseqüències devastadores per a les persones i comunitats afectades a Austràlia, les illes del Pacífic, l'estepa d'Àsia Central, els EUA, el nord d'Àfrica i el desert de Taklamakan de la Xina.
Les armes nuclears, com totes les armes de destrucció massiva, no es poden utilitzar mai dins dels límits de les lleis de la guerra. Afortunadament, els mateixos esforços decidits que van acabar gairebé completament amb el desplegament de mines terrestres i municions de dispersió van donar lloc a l'entrada en vigor del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears el gener del 2021.
El TPNW, l'únic tractat que il·legalitza l'ús o l'amenaça d'ús d'armes nuclears, va ser impulsat per tots aquells països que van veure dinamitada la seva seguretat durant dècades de guerres per poders entre potències nuclears. Adoptat per 122 països, constitueix un reconeixement que les lleis de la guerra s'apliquen igualment a tots els estats, independentment del que hi hagi en el seu arsenal nacional.
Ja no podem confiar en les armes dissenyades per assassinar en massa civils, terroritzar el món i permetre la impunitat dels crims de guerra per "prevenir la guerra". Un altre llegat de l'agressió de Putin a Ucraïna i la seva voluntat de brandar l'amenaça de les armes nuclears ha de ser un impuls renovat per alliberar el món d'aquestes mateixes armes.
Copyright Project Syndicate