Aquesta setmana es decideix al Congrés de Diputats com s'aplica el conveni internacional per la prohibició de les bombes de dispersió a Espanya. La proposta del consell de ministres incorpora el que és bàsic i imprescindible del conveni, tal com calia esperar. A l'Estat ja s'aplica des de poc després que el govern central es comprometés a signar-lo en la conferència de Dublín del maig del 2008, on es va acordar el text definitiu.
En principi, l'execució del compromís internacional per prohibir la fabricació i venda de municions en dispersió ha sigut correcta. S'han eliminat les bombes antipista que fabricava Expal (del grup Maxam) i la resta de municions d'aquest tipus que hi havia en mans de l'exèrcit espanyol. Només queden en estoc oficial el mínim necessari per a processos formatius de desactivació. Però no tot s'ha fet com calia. L'altra empresa fabricant de bombes de dispersió, Instalaza, s'ha mostrat molt reticent a acceptar la legislació d'obligat compliment. Primer va continuar publicitant la seva bomba de dispersió MAT-120, que hem de recordar que va ser venuda a Gaddafi el 2008, mesos abans que es prohibís, quan l'actual ministre de Defensa, Pedro Morenés, era assessor del seu consell d'administració. Aquesta reticència ha arribat fins al punt que a hores d'ara l'empresa no ha eliminat les 3.600 unitats que mantenen en estoc. Instalaza va enviar un requeriment al govern en què demanava una compensació de 40 milions d'euros per dany emergent i lucre cessant, degut a l'aplicació de la legislació internacional, que impedia que aconsegueixin un retorn a la seva inversió en el desenvolupament i fabricació d'aquestes bombes. De moment no coneixem la resposta del ministre Morenés, ni la seva decisió final, ni tampoc si Instalaza ha aconseguit més o menys contractes del ministeri de Defensa des d'aleshores.
Però aquesta proposta de modificació legislativa presentada pel govern no incorpora dues de les reivindicacions més importants de la societat civil, representada en aquesta qüestió a través de la campanya internacional Stop Inversions Explosives. Una és la incorporació al cos legislatiu de la prohibició directa i indirecta que qualsevol entitat financera que operi a l'Estat financi qualsevol empresa que fabriqui bombes de dispersió. L'altra és deixar explícit a la llei la impossibilitat de dur a terme operacions militars conjuntes en les quals s'utilitzin aquestes municions. Les raons que hi ha darrere d'aquestes demandes no responen a cap caprici de les entitats que treballen per la pau, sinó que es basen en una aplicació coherent i sense fissures del conveni internacional. Si a Espanya estem en contra de l'existència de bombes de dispersió, hem de fer el possible -i això sí que ho diu el tractat internacional- per evitar la seva proliferació. Per tant, és evident que haurem de prendre totes les mesures que estiguin al nostre abast per eliminar aquesta arma de la faç de la terra, i això inclou prohibir als bancs espanyols que ajudin financerament les empreses que les fabriquen i venen, encara que ho facin a Rússia, la Xina o els Estats Units, que són països no signataris del tractat. Per descomptat, no podem permetre que l'exèrcit espanyol sigui còmplice d'altres exèrcits -per molt que siguin aliats- i participin en operacions militars on es fa servir una arma que principalment afecta la població civil.
Ara és el moment que aquesta llei es voti al Parlament espanyol. Segons els contactes que des del Centre Delàs hem tingut amb la majoria de partits de l'oposició, és molt probable que el PP es quedi sol defensant una aplicació insuficient i incoherent en la legislació espanyola del conveni internacional per prohibir les bombes de dispersió. Pot ser, però, que decideixin el que seria més just: prohibir en tots els seus aspectes les bombes de dispersió i fer així un pas més cap al desarmament, en un camí que tot i ser llarg ha de ser també imparable per aconseguir un món millor. Per raons humanitàries, evidentment, però també per raons de desenvolupament econòmic. Són pocs els recursos que hi ha per repartir en diferents partides pressupostàries, i les armes suposen una molt elevada part de la despesa de cada país (a Espanya seran prop de 30.000 milions d'euros els pròxims anys). Sense necessitat que les armes s'utilitzin, ja suposen un desviament de recursos de les partides socials cap a les militars, però si a sobre es fan servir poden destruir béns materials i infraestructures civils i, sobretot, vides humanes. El desarmament és un camí que no hem de deixar mai, perquè sabem que com menys armes hi hagi, menys violència, morts i mutilacions hi haurà al món.