El progrés de la purga
Fa uns dies em vaig desfer de mil discos. Va ser una purga estalinista de llibre d’estil. Només em va faltar trucar de matinada, reunir els líders subversius i fer-los cavar les seves pròpies tombes en una fageda dels voltants.
Alguns d’ells s’ho veien venir feia temps. Els dos o tres de hip-hop o dub que em quedaven van encaminar-se cap a la furgoneta del comprador amb el cap cot, demanant un cigarret, fent alguna broma amarga. A altres els va agafar ben per sorpresa: tres discos pse dels Fleshtones somicaven i es picaven al pit i agitaven els seus papers segellats; dos del Mose Allison a Verve xisclaven de forma esgarrifosa i m’amenaçaven amb el puny; uns quants maxis de The Style Council van protagonitzar un intent de resistència violenta, que vaig esclafar sense miraments assenyalant la merda de cares B que duien. Tots aquells remixes house...
No tinc cap remordiment per haver purgat sense pietat la meva col·lecció. La purga és necessària; el progrés l'exigeix. De la mateixa manera que m’agrada estar una mica borratxo però encara més llevar-me lúcid, m’agrada desfer-me de coses que he acumulat. És un acte catàrtic. Fa un so de final d’etapa: catacrac. T’avisa que uns anys han acabat i en comencen d’altres. Recordo com l’any 1995, als vint-i-quatre anys, vaig arrossegar a un contenidor de reciclatge dues capses grans on la meva mare, amb la seva lletra arrodonida, havia escrit: “ROBA MOD”. No va ser un acte emotiu, no vaig llogar uns gaiters perquè acomiadessin la meva adolescència. Però la idea sí que era romàntica. Es tractava de dir adeu a una cosa, i celebrar una nova dècada, sense mitges tintes.
La cosa és no anar llastrat. No carregar coses que ja no tenen sentit. Parlo de llibres, de discos, de roba, de fotos. Potser també parlo de persones. Mai he entès la gent que es queixa d’amics que odien. Els Lemonheads s’equivocaven amb allò de Hate your friends. Jo diria més aviat: purga els (mals) amics. Els maliciosos. Els envejosos. Els traïdors. Els interessats. Els que eren una aberració històrica, enemics a mig fer. Purga. Queda’t els bons, el centre històric, la mesa nacional. És pel bé de tots.
