Profecies

L’altre dia em preguntava un directiu si les perspectives negatives de futur poden acabar provocant una crisi que d’altra manera no s’hauria produït.

D’això se’n diu profecia autocomplerta i és habitual en psicologia social i, especialment, individual. Si a un fill li dius una vegada i una altra que és maldestre i que no sap jugar a futbol, al final el nen acabarà jugant malament. A còpia de pronosticar un mal futur, la persona tendeix a modificar la seva actitud i a projectar la part negativa de si mateixa, de tal manera que, efectivament, la negativitat dominarà les seves accions fins a conduir-la a uns mal resultats.

Passa el mateix en economia? Bé, aquesta va ser, de fet, la base de la teoria de John Maynard Keynes quan, a la dècada de 1930, l’economia no arrencava degut a la por a la inversió. Els diners no fluïen i la política monetària clàssica, que afirmava que amb baixos tipus d’interès la inversió es recuperaria, no funcionava. Llavors Keynes va posar de manifest la importància de la despesa pública com a mecanisme alternatiu quan la demanda privada no arrenca a causa d’un factor psicològic advers.

Els economistes clàssics deien que Keynes anava errat i que, senzillament, calia donar temps a la inversió i el consum privats i la realitat s’acabaria imposant. D’aquí ve la famosa frase de Keynes: “A llarg termini, tots morts”. Com dient que no tenim per què esperar i patir una crisi que podem escurçar abans amb la despesa pública.

¿Estem en aquesta situació? Bé, sabem a través de la teoria econòmica que les expectatives tenen capacitat d’influir sobre el futur. Però també sabem que aquesta capacitat és limitada. Una crisi psicològica difícilment produirà una crisi prolongada i aguda. En resum: la realitat s’acaba imposant a la por.

Portem tot un any sentint a dir que el 2023 serà un mal any, que estem a punt d’entrar en recessió. I molta gent està espantada; moltes inversions, aturades, i moltes empreses han congelat decisions per si arriba la recessió. I el cert és que, de moment, la majoria d’indicadors econòmics segueixen mostrant una bona salut. Tret de la inflació, no hi ha res que estigui ensorrat.

Aquesta actitud poruga i pessimista no ajuda i esperem que només ens porti un refredat. De pulmonia encara no n’hi ha, sembla.