El 1943, els progressistes tenien un deure moral d'oposar-se a negociar amb Hitler. Buscar un acord amb els nazis per acabar la matança hauria estat imperdonable. L'única opció del món civilitzat era continuar combatent fins que les tropes dels aliats trepitgessin el búnquer de Hitler a Berlín. Però avui seria un greu error buscar una victòria militar definitiva sobre Rússia i no escoltar els que demanem una pau negociada immediata.
El 1943, els països que lluitaven per la victòria final s'hi jugaven la pell: les tropes dels aliats i, en molts casos, les seves poblacions civils estaven a la línia de front. Avui Occident està actuant com els Estats Units abans de l'atac japonès a Pearl Harbor: arma i encoratja des de lluny els que participen realment en els combats. En aquestes circumstàncies, demanar als ucraïnesos una victòria final contra Rússia quan l'OTAN no té plans de desplegar soldats o avions és alhora hipòcrita i irresponsable.
Ja que no és raonable que Occident esperi arraconar Putin en algun búnquer moscovita, ¿en què consistiria una victòria final d'Ucraïna? És comprensible que els ucraïnesos somiïn amb obligar les tropes russes a retrocedir almenys fins on eren abans del 24 de febrer; un objectiu difícil, malgrat els enviaments continus i massius d'armament nord-americà. Una possibilitat molt més versemblant és que després d'atrinxerar-se a la costa ucraïnesa del mar Negre i a la regió oriental del Donbass, Putin demani un alto el foc. En aquest cas, el resultat més probable és una guerra de desgast a foc lent, una barreja de Síria i Xipre.
Però fins i tot en el supòsit improbable que els combatents ucraïnesos aconsegueixin expulsar les forces russes fins on eren, el derrotat règim rus sempre trobarà maneres d'impedir que a Ucraïna torni a existir una cosa semblant a la normalitat. L'única possibilitat compatible amb la idea d'una victòria final ucraïnesa és un canvi de règim a Moscou. Quina probabilitat hi ha que Ucraïna i l'OTAN obtinguin un resultat tan incert? És raonable apostar el futur d'Ucraïna a aquest resultat, sobretot amb l'historial lamentable que té Occident en matèria de canvis de règim?
De fet, gairebé totes les dades apunten a la direcció contrària. Encara que la campanya militar està sortint malament a Putin, la guerra econòmica el beneficia. És veritat que la població russa està patint, que hi ha fugides de treballadors qualificats i que moltes indústries s'estan quedant sense matèries primeres. Però, tot i així, segons Robin Brooks (de l'Institut de Finances Internacionals), Rússia aconseguirà el 2022 un superàvit de compte corrent enorme (les estimacions parlen d'entre 200.000 i 250.000 milions de dòlars, des dels 95.800 milions registrats a l'abril). No sorprèn la recuperació total del ruble.
Aquest enorme guany inesperat facilitarà al règim de Putin finançar una llarga guerra de desgast a Ucraïna. Molts russos cauran en la pobresa i l'economia russa quedarà condemnada a un llarg estancament. Però en els escacs de Putin els russos són mers peons el sacrifici dels quals és acceptable (fins i tot necessari) per tal de provocar un dany durador a Ucraïna, mentre espera que apareguin fissures dins de l'OTAN (sobretot quan els volàtils mitjans occidentals desviïn l'atenció cap a altres assumptes).
En aquest context, la direcció en què apunten les crides a una victòria final d'Ucraïna és una derrota per a tothom (amb excepció, potser, dels fabricants d'armes i de la indústria dels combustibles fòssils, per als quals la guerra ha estat una benedicció). No en quedarà res, de les esperances que la Unió Europea financi un miracle econòmic ucraïnès. L'economia d'Europa ja s'ha vist afectada, i els països en desenvolupament es troben a les primeres etapes d'una espiral de gana i migracions forçades, com a resultat de la interrupció de les importacions de grans i fertilitzants que en temps normals sortien d'Ucraïna i Rússia. Només una pau negociada pot arrencar una victòria (és a dir, millors resultats per a Ucraïna, Europa i la humanitat) de les urpes d'una multiplicitat de derrotes.
És aquí on als que qüestionem el relat d'una victòria final ucraïnesa ens acusen de westsplaining [no entendre les preocupacions dels països de l'Est] o, pitjor encara, d'estar a les ordres de Putin. Un dels retrets que solen fer-nos és "Qui són vostès per dir als ucraïnesos el que han de fer?" Amb tot el respecte per l'autonomia dels ucraïnesos, deixaré aquesta pregunta sense resposta i, en comptes d'això, em concentraré en el millor que es pot fer per ajudar-los ara.
Ningú no dubta que un país atrapat en una guerra ha d'escatimar les ofertes de negociació, per no semblar feble. Però el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va confirmar fa unes setmanes que sense negociacions no hi haurà cap final per a aquesta guerra. "Tot i que ens els estan destruint –va declarar–, crec que encara queden alguns ponts drets". La tasca dels que no estem involucrats directament en la guerra ha de ser ajudar les parts bel·ligerants a imaginar com podria ser una pau negociada i dir el que per a elles està vedat dir abans de l'inici de les negociacions.
M'hauran de concedir que un acord just ha de deixar-los a tots una mica insatisfets i alhora ser un gran avenç respecte de qualsevol alternativa possible. Les dues parts han de guanyar molt més del que perdin i evitar la deshonra. En honor de les aspiracions dels ucraïnesos i de la seva valenta resistència a l'agressió de Putin, el tractat de pau previst ha d'exigir que les tropes russes es retirin a les posicions que tenien abans del 24 de febrer. Respecte de la resolució de conflictes sectaris i la governança al Donbass i a les àrees circumdants, pot servir de model l'Acord de Belfast (que va posar fi al període d'agitació a Irlanda del Nord). I per calmar els temors que hi hagi un reinici d'hostilitats, cal establir una àmplia zona desmilitaritzada a banda i banda de la frontera entre Rússia i Ucraïna.
Putin acceptarà un acord d'aquesta naturalesa? Potser sí, si l'acord inclou tres coses. La primera cosa que demanarà és un aixecament de la majoria de les sancions. El segon és postergar per temps indefinit qualsevol discussió sobre l'annexió russa de Crimea el 2014. I el tercer és garanties de seguretat que només els Estats Units poden donar-li; entre elles, l'al·licient d'un seient a la taula reservada on caldrà debatre un nou esquema de seguretat per a Europa. Com que Ucraïna necessita garanties de seguretat similars de part dels Estats Units i de Rússia, els amics d'Ucraïna han de planificar aquests esquemes, sota els auspicis de les Nacions Unides, i amb participació dels Estats Units i de la UE.
Per descomptat que no hi ha garanties que una pau negociada funcioni. L'única cosa segura és que no intentar-ho, esperant una victòria final il·lusòria, seria imperdonable.
Copyright Project Syndicate