El Procés ha mort. Visca el Procés
Ja ho saben. La frase ve de 1272: Anglaterra i, després, França. El rei ha mort. Visca el rei. La versió espanyola és propera a 1714, any decisiu de la història de Catalunya, quan Felip V va respondre “A rey muerto, rey puesto” als que li demanaven que no arrisqués la seva vida en batalla.
L'endemà de les eleccions catalanes del passat 12 de maig, la dreta i l'esquerra espanyoles debatien sobre si s'havia liquidat el Procés o no. Durant la setmana passada, van dimitir diversos dirigents d'ERC i el mateix Oriol Junqueras es posava en mans de la militància per decidir el seu lideratge. Puigdemont, per part seva, deixarà la política quan el PSC accedeixi a la Generalitat. Perquè, aquesta és la meva intuïció, Illa serà president de Catalunya amb el suport d'ERC, triomfs pactats mitjançant.
El Procés ha mort, però neix un altre Procés. En mans d'altres polítics, perquè, que ningú ho dubti, molta de la participació perduda correspon a ciutadans que no volen continuar votant els dirigents independentistes que van liderar el fallit intent de secessió.
El nou Procés demana diverses coses. La primera, noves cares. Nous responsables que dissenyin una fórmula d'encaix definitiu entre Catalunya i la resta d'Espanya.
El segon, que aquest encaix sigui acordat prèviament amb l'estat espanyol i, després, confirmat en sufragi universal, en tot cas, pels catalans. Ha d'haver-hi una fórmula. Jo sé que molts catalans em diran: “La fórmula ja la tenim: independència”. Bé, Espanya no és independent de la Unió Europea. I ni tan sols la Unió Europea, en matèria de defensa, per exemple, és independent dels Estats Units. En un món global, el terme independència és molt relatiu. Catalunya ja és independent en bastants àmbits i competències. La interdependència cultural, social, econòmica, militar, comercial, laboral, financera i d'estructures amb Espanya és indefugible i requereix que la relació estigui ben articulada.
En tercer lloc, com a economista, mai he negat que la fórmula de recaptació i posterior repartiment del pastís contributiu hagi de ser revisada i actualitzada. Si en el que és financer i econòmic estem d'acord, tota la resta és negociable. El reconeixement d'un estat és innecessari a nivell pràctic. I fins i tot seria perjudicial per a la mateixa Catalunya. Sé que molts no hi estan d'acord, però insisteixo: l'Europa de les nacions va caure davant de l'Europa de les regions. I l'Europa de les ciutats s'emportarà per davant la de les regions. Tanquem aquest capítol d'una vegada per sempre.
El Procés ha mort. Visca el Procés.
