Un procés emprenedor
El preacord per al full de ruta unitari del procés sobiranista català signat per CDC, ERC, l’ANC, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) és un document altament important i estratègic. Això és perquè, d’una banda, suposa donar un nou impuls al procés que des del 9-N semblava encallat i, de l’altra, perquè suposa la possibilitat d’eixamplar la base amb la incorporació de nous partits i noves entitats en el procés constituent. Una magnífica estratègia que ha tornat a posar nerviós tot el ventall unionista, des del president Rajoy fins a destacats mitjans de comunicació d’àmbit estatal. Es pensaven que el procés sobiranista era una flor d’estiu i que els partits catalans que li donen suport no es posarien d’acord i, com que creuen que és un moviment impulsat des de dalt, especialment pel president Mas per tapar la seva mala gestió, la cosa no era preocupant; una vegada passat el 9-N, havia de baixar com l’escuma.
Però s’equivoquen de mig a mig, el procés és un moviment que neix i creix des de baix, amb entitats civils potents, amb milers de voluntaris que han dedicat molts i molts esforços a assolir un objectiu: que Catalunya esdevingui un nou estat. Però, a més, cal ressaltar que tota aquesta gent que està treballant-hi, a qualsevol poble, a qualsevol barri, a qualsevol país, ho fa amb la il·lusió del que crea un nou projecte al servei de la societat. Són emprenedors en el sentit més pur de la paraula, assumeixen riscos, hi dediquen temps, intenten convèncer els indecisos que val la pena aquest nou projecte tant per a ells com, sobretot, per als seus fills. Tenim una societat civil amb una musculatura que és capaç d’arribar a la meta d’una marató d’alta muntanya i això és el que sustenta, i és l’essència, del moviment sobiranista.
En canvi, si mirem a l’altre costat només hi ha amenaces, penalitzacions, advertències, amonestacions. No hi ha cap projecte, cap oferta política, només la judicialització del procés. Des d’un punt de vista empresarial és evident que aquest no seria un projecte engrescador per a cap inversor. És conservador, tradicional, sense cap mena de renovació ni d’innovació, gens modernitzador. En definitiva, un projecte esgotat i, el pitjor de tot, el govern de l’estat espanyol no assumeix aquesta diagnosi i, per tant, no fa res per canviar-ho.
Però per trobar noves adhesions cal explicar bé el nou projecte de país. Cal explicar les dificultats per arribar-hi, ja que a ningú se li escapa que el govern central i altres entitats, com el poder judicial, com els mateixos mitjans de comunicació i grans poders econòmics, hi posaran obstacles. Però també cal explicar bé les oportunitats que genera la construcció d’un nou estat. La capacitat de decidir en tots els àmbits, la capacitat de dissenyar les polítiques que s’adaptin millor a la realitat catalana, des de les educatives fins a les infrastructurals, passant per les fiscals o laborals. La capacitat de dissenyar un estat del benestar propi i d’implantar un nou model d’administració pública i, de fet, d’engegar un procés constituent. Cal també ser molt insistent a l’hora de dir que el procés sobiranista no va en contra de ningú, no agredeix, i que els ciutadans de Catalunya senzillament volen decidir el seu futur creant un estat propi, un nou país com Àustria, Suècia, Finlàndia, Dinamarca i Bèlgica.
Però, com qualsevol projecte emprenedor, és evident que trobarà moltes dificultats fins que no estigui consolidat. Un punt fonamental és que existeixi una àmplia majoria ciutadana que hi doni suport i, en aquest sentit, pactes com el preacord signat hi ajuden. El que sens dubte és un element distorsionador són les tàctiques i desavinences partidistes. Per això ara és el moment d’explicar bé als ciutadans, sobretot als indecisos, que la independència és un projecte emprenedor amb riscos però amb grans oportunitats.
De fet, des d’un punt de vista econòmic, que Catalunya és un país viable no ho discuteix ningú, i els que ho fan es basen en les represàlies que l’estat espanyol exerciria sobre el nou estat català.
Però aquí hi ha elements que cal tenir en compte. Primer, si en el procés no hi ha un mínim acord amb el govern espanyol, Catalunya té com a element negociador el rebuig de la seva part del deute que actualment té l’Estat, cosa que situaria Espanya en una situació molt crítica financerament i que pot afectar a la mateixa estabilitat de la zona euro. Segon, el paper que hi haurà de jugar la comunitat internacional i, sobretot, la Unió Europea. ¿Permetran que el govern espanyol actuï amb represàlies contra Catalunya pel fet d’haver escollit democràticament un Parlament que, si la majoria ho vol, tindrà com a objectiu implantar un full de ruta per la sobirania del poble català? ¿Permetran unes represàlies que afectaran de manera negativa tant l’estat espanyol com la mateixa Unió Europea, generant inestabilitat i conflicte? Ho dubto.