Problemes per pagar el lloguer
“La major part de la població no té problemes per pagar el lloguer” segur que no deu estar entre les millors frases de la vida política de Meritxell Batet, i ella mateixa es va disculpar minuts més tard a Twitter d’aquestes paraules dites a SER Catalunya. Perquè una cosa és que la gent acabi pagant el rebut del lloguer a final de mes (la majoria de la gent paga, sí, ves quin remei) i una altra cosa són els equilibris pressupostaris que han de fer i la minva de renda disponible després d’haver pagat el rebut del pis.
Els preus dels lloguers a Barcelona i l’àrea metropolitana són escandalosos, si no directament indecents. Els augments exponencials dels últims anys han expulsat milers de persones dels seus carrers i barris de tota la vida. Algú dirà allò de “és el mercat, amic!” Sí, però no entenc els propietaris que, tenint un llogater complidor cada final de mes i que t’està conservant el pis com si fos seu, no són més flexibles i menys agressius a l’hora de negociar un augment i el fan fora. O que no tenen en compte situacions familiars concretes com ara gent gran o parelles joves amb canalla.
Capítol a part, esclar, és la insaciabilitat dels fons d’inversió, que estan insuflant una pressió tremenda d’augment de preus a qualsevol districte però, en especial, als més cobejats de Barcelona. “Compro pis sense límit de preu”. Hi ha dies que els carrers de l’Eixample apareixen plens d’octavetes amb aquest missatge, que ha anat canviant el paisatge humà de la ciutat. Estem parlant de l’habitatge, que és un dret humà bàsic i que exigeix una protecció legal molt més gran de la que els legisladors han aconseguit fins ara.
