El teu problema soc jo
Llegim a l’ARA que Pedro Sánchez ha promès una millora del finançament a Catalunya, i m’ho crec, perquè “millorar el finançament de Catalunya”, a hores d’ara, que som tan avall, és simplement que et facin un petó a la boca cada cop que pagues el lloguer. També diu que mantindrà els compromisos adquirits amb ERC i "respectarà" la llengua, la cultura i la història catalanes.
Respectar. No seria el verb més adient. Com quan un ésser li diu a una lesbiana “Jo us respecto, eh?” Perquè respectar vol dir –només– no impedir l’existència. No respectar una llengua, una cultura i una història (i tot va junt, esclar) és el que va fer Franco: prohibir. Ell no se’n va sortir, però actualment tothom és molt més sibil·lí. Respectant i prou, arribes a l’extinció per falta d’aire. No n’hi ha prou amb respectar les balenes. S’han de fer lleis específiques perquè no s’extingeixin.
La meva llengua, la que m’han transmès i la que he transmès, és una. No l’he triat. No sé si és cert que sona molt malament, com diuen els parlants d’altres llengües imperials, que ni sonen ni deixen de sonar bé o malament perquè només són llengües, no com la meva, que és moltes coses, es veu, i està obligada a ser simpàtica, humil i agraïda, no gens agosarada, prudent i modesta. Per sort, alguns parlants no en fan ni cas, d’això, i són impetuosos, fatxendes, arrauxats, imprudents i eixelebrats. Tan eixelebrats, que fan servir la paraula eixelebrats.
Tenim una llengua, tenim una cultura –la llengua n’és part– i una història galdosa i divertida on sempre perdem. Soc una carca en moltes coses, moltes, però en aquesta qüestió resulta que, sense voler, he abraçat la modernitat. La meva tribu i jo només volem viure en pau, com els amics, grans amics, de les tribus germanes; pagar, com ells, pels propis símbols, i venerar-los o vexar-los exactament com ells. Si no, serem una pedra a la sabata. Ens hi consagrarem.