Tenim un problema amb 'vostè' (3)

Cada cop més, el tuteig forada les nostres convencions. En l'últim debat electoral, ja es van escapar molts tu . I el mateix passa en moltes entrevistes, ¿cal fer comèdia i parlar de vostè al joveníssim Marc Márquez o a l'anticonvencional David Fernàndez, de la CUP?

Per això, entre "Benvolgut Sr. Marc X, / L'ARA vol interactuar amb vós", "Benvolgut Sr. Marc X, / L'ARA vol interactuar amb vostè" o "Benvolgut Marc, / L'ARA vol interactuar amb tu", triem la tercera opció. Perquè malgrat que en el tu hi ha un cert grau d'abruptesa inicial, només el tu fa creïble la càlida proximitat que busquem.

No cal ni dir que per a gran part de la correspondència administrativa vós o vostè són encara les formes adequades i el tu estaria fora de lloc. Però també estaria fora de lloc que un diari que vol un diàleg franc i directe amb el lector s'entossudís a parlar-li des de la freda distància del vostè .

I si això enfurisma algú, què hi farem! Creiem que el tu és del tot compatible amb el respecte. I hem de buscar el to que faciliti al màxim la comunicació i en què la majoria ens sentim còmodes.

Sabem que ningú es queixarà si el tractem de vostè, encara que prefereixi ser tractat de tu. I no és lògic deixar que aïllades irritacions pesin més que una callada però àmplia preferència.

Sempre que podem ens adrecem al lector amb un vosaltres que és tant tu com vós, i respectem, només faltaria!, els opinadors que se senten més còmodes parlant-li de vostè.

Però el vosaltres deixa de ser possible quan la carta l'encapçala un benvolgut/da , i és aquí on l'ARA, que en tantes altres coses vol ser pioner, s'arrisca apostant per la 2a persona del singular.