La cimera entre la Comissió Europea i el govern d'Ucraïna del 3 de febrer va deixar ben palès que una cosa és l'accés meteòric a l'estatus de país candidat i una altra de ben diferent és l'inici exprés de les negociacions d'ingrés i, per descomptat, l'ingrés exprés a la Unió Europea.
El principal problema estructural d'Ucraïna de cara a l'ingrés es diu corrupció. L'atzar –o no– ha volgut que, al mateix temps que es coneixia la destitució d'alts càrrecs del govern ucraïnès acusats de corrupció, l'organització Transparency International publiqués el seu informe sobre l'índex de percepció de la corrupció del 2022. En aquest informe, Ucraïna apareix com el país més corrupte d'Europa, només superat per Rússia. En una escala que va del 0 (altament corrupte) al 100 (molt net), Ucraïna té 33 punts i ocupa la posició 116 de 180 països analitzats, en el mateix esglaó que el Salvador, Mongòlia, les Filipines i Zàmbia.
Els problemes estructurals d'Ucraïna no s'acaben aquí. En el comunicat publicat després de la cimera, el president del Consell Europeu, Charles Michel, va afirmar que la Unió i Ucraïna comparteixen els valors de la democràcia, l'estat de dret i el respecte pel dret internacional i els drets humans, incloent-hi els drets de les persones que pertanyen a minories. Digui el que digui Michel, la veritat és que Ucraïna presenta problemes estructurals en relació amb els drets de les persones que pertanyen a minories nacionals, i molt especialment en el camp de l'educació, tal com han assenyalat diversos organismes europeus al llarg dels anys.
En una resolució del 25 de febrer del 2010, el Parlament Europeu ja va demanar a les autoritats ucraïneses que fessin "més esforços per donar suport a les comunitats minoritàries del país [...], respectant el dret de les minories a rebre educació en la seva pròpia llengua". En una resolució del 25 de gener del 2017, l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa va expressar la seva preocupació davant alguns projectes legislatius d'Ucraïna que veia destinats a "limitar" els drets de les minories nacionals i va assenyalar que era de la màxima importància que les minories nacionals poguessin "preservar" el dret a usar la seva llengua, garantit per la Constitució i pels instruments internacionals ratificats per Ucraïna. Aquests projectes es van fer realitat i el 6 de setembre d'aquell any Ucraïna va aprovar una nova Llei d'Educació que limita dràsticament la possibilitat de rebre educació en una llengua minoritària a partir de 5è curs (el cas extrem afecta el rus: a les escoles on l'ensenyament s'impartia en aquesta llengua a partir d'ara cal impartir un 80% del currículum en la llengua oficial de l'estat). En una resolució específica sobre la llei tot just aprovada, el 12 d'octubre del 2017 l'Assemblea Parlamentària la va definir com un "impediment major" per a l'ensenyament en les llengües de les minories nacionals, va acusar Ucraïna de no haver atès un equilibri apropiat entre la llengua oficial de l'estat i les llengües de les minories nacionals i va demanar a les autoritats ucraïneses que apliquessin les recomanacions emeses per la Comissió de Venècia en el seu dictamen sobre la llei, que incloïen la petició explícita d'esmenar l'article 7 de la Llei d'Educació. En el seu darrer informe sobre Ucraïna, el comitè que supervisa el compliment del Conveni Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals va ser bastant contundent sobre la Llei d'Educació i també va demanar a les autoritats ucraïneses que apliquessin les recomanacions de la Comissió de Venècia. (Per la seva banda, el comitè que supervisa el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries té al congelador un informe no menys contundent que va en la mateixa línia.)
Quina ha estat la resposta d'Ucraïna a aquestes reaccions? Podríem dir que la reacció d'Ucraïna ha estat l'aprovació de la nova Llei sobre Minories (Comunitats) Nacionals el passat 13 de desembre. Aquesta llei estableix que l'ús de les llengües de les minories (comunitats) nacionals en el procés educatiu ve determinat per la tan blasmada Llei d'Educació, de la qual no es toca ni una coma. Previsiblement, l'actitud recalcitrant d'Ucraïna ha aixecat molta polseguera, tant entre les mateixes minories nacionals del país com entre els governs dels kin states veïns. El problema d'Ucraïna no és precisament nou: il·lustra el xoc habitual entre el projecte de construir una nació monolítica recolzada en una sola llengua i la realitat plural de la societat.
