Un problema de qualitat democràtica

Aquest dilluns, quan varen aparèixer publicades les noves informacions sobre l'operació Catalunya que demostren la implicació directa de Mariano Rajoy en l'escàndol, l'actual president espanyol, Pedro Sánchez, es va exclamar, en una entrevista a la SER, que es tractava d'uns fets d'una gravetat extrema, literalment “sense parió en les democràcies conegudes”, i reclamava arribar “fins al final” en l'aclariment de responsabilitats. El final d'una vulneració de l'estat de dret com aquesta, en què el govern utilitza els poders de l'estat per destruir un adversari polític, és de doble naturalesa: polític i legal. Hi ha unes responsabilitats a dirimir al Congrés de Diputats, i després unes altres, encara, davant dels tribunals.

Inscriu-te a la newsletter Ara ve NadalLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Les exclamacions de Sánchez es poden criticar per sobreactuades (la guerra bruta contra l'independentisme és un afer d'estat i, per tant, el coneix més que bé), interessades (hi veu una ocasió de perjudicar l'adversari, és a dir, el PP) i parcials (el PSOE, amb ell de secretari general, ha estat un aliat en la criminalització de l'independentisme català, i durant el seu mandat com a president s'ha produït un altre escàndol de clavegueres, el cas Pegasus; ara hem sabut que el govern d'Espanya accedeix a la desclassificació d'una part dels documents relatius a aquest espionatge, però ho fa només a petició del jutge que investiga el cas). Ara bé, amb tot això s'ha de dir també que ha estat l'única veu rellevant del Madrid polític que s'ha pronunciat sobre un fet d'una importància efectivament transcendent. Tota la resta, començant pels mitjans de comunicació de la villa y corte, han fet el que fan sempre quan es tracta d'afers relacionats amb Catalunya: mirar a una altra banda i callar.

Cargando
No hay anuncios

Tanmateix, amb més o menys publicitat, els fets són ja de domini públic, són tossuts, i les responsabilitats hauran de ser aclarides. L'any 2022, Espanya ja es va veure degradada, al rànquing de referència de The Economist, de “democràcia plena” al nivell inferior de “democràcia defectuosa”, a causa de la manca d'independència judicial (una etiqueta que al·ludia al bloqueig del Consell General del Poder Judicial, però també a la persecució de líders i activistes de l'independentisme català). L'any 2023 va recuperar el nivell de democràcia plena, però el pot tornar a perdre davant de l'evidència dels abusos comesos per l'Estat durant anys, de manera sostinguda i organitzada. Tal vegada a molts això els sigui igual, però perdre credibilitat democràtica davant de la comunitat internacional mai és una bona notícia. Té conseqüències polítiques i diplomàtiques, i també en pot tenir d'econòmiques.

Al llarg de les quatre dècades i mitja que fa que dura l'etapa democràtica, i especialment d'ençà de la sentència de l'Estatut, s'ha instal·lat entre els dirigents del nacionalisme espanyol la idea que amb l'apel·lació a la unitat de la pàtria en tenen més que prou per justificar qualsevol excés o despropòsit. Si volen saber com ha crescut tant l'extrema dreta a Espanya, comencin per aquí.

Cargando
No hay anuncios