‘El problema leridano’: Catalunya a la baioneta
Aquesta història comença a les escombraries. Tractant l’existència de tu a tu. Un drapaire remena. Troba uns llibres infantils en català a la Lleida dels cinquanta. Potser es pot escapar de la merda. I dona els llibres a Joan Culleré. Aquell jove afiliat a la Joventut Republicana de Lleida el 1931. Guerra. Exili. Camps de concentració. El 1948 torna a Lleida. Solitari suïcida: és dels pocs que lluiten contra el franquisme. Ho fa des del Front Nacional de Catalunya. Ho fa amagant aquells 200 llibres del drapaire. Repartint-los per les cases perquè els xiquets puguin aprendre la seva llengua. Era la paraescola. L’altra manera de petar el contenidor de merda franquista. Perquè aquells nens no s’empastifin. Potser un d’aquells llibres els marcarà el camí cap a la universitat. Però també haurà de ser una parauniversitat. Felip V va tancar la Universitat de Lleida el 1717. No es va tornar a obrir fins al 1991. Avui és rector d’aquesta universitat Roberto Fernández. Historiador que defensa que Catalunya es va beneficiar de les reformes borbòniques després de 1714. Aquest home que diu que el catalanisme ha adoctrinat i tanta ronya en nom de la neutralitat del jo, sí; tu, no és un dels cervells neutrals que han empès aquesta setmana la UDL per dir no a votar. Per rebutjar el referèndum de l’octubre. Però no està sol.
Dilluns va ser l’increïble alcalde minvant Àngel Ros dient que no cediria espais per al referèndum. Ros es feia petit un cop més. Però activa les palanques dels putxinel·lis del leridanismo. Dijous el consell de govern de la UDL es reuneix ràpidament: diu no al referèndum. El rector neutral (el 2012 la UDL es va sumar al Pacte Nacional pel Dret a Decidir sent-ne ell rector) es frega les mans putxinel·li. Hi ha transferència de coneixement entre l’Ajuntament i la UDL: quatre dels vuit regidors socialistes consten com a professors de la universitat. Divendres surt de la caixa un altre putxinel·li del leridanismo : Matías López, catedràtic de filologia. No para de fer articles contra el referèndum i els pollastres a l’ast que pel fet de donar voltes puguin rumiar i tornar-se independentistes. Ni tot l’amor del món el curaria. Amics, s’ha tocat la corneta. El leridanismo comença la campanya pel no.
Sí, la Universitat de Lleida, la més antiga (1300) de la Corona Catalano-aragonesa, està ocupada. Amics, ja no queda res de tots aquells estudiants que venien a Lleida de tota la Corona sideral... Ja no queda res de València, Mallorca: les constructores reformistes que van de Felip V al PP-PSOE ho han convertit tot en pàrquings asfaltats. I ara toca Lleida. La columna vertebral. La frontissa. El rebost. Catalunya sempre es dessagna per aquí. Mireu les cicatrius.
El rector neutral que cada 1 de maig va a la manifestació del Dia del Treball i que com tots els seus alumnes i les musaranyes saben no és gens neutral a les seves classes que ell diu neutrals està potenciant més que mai el Campus Iberus: “ Campus de Excelencia Internacional del Valle del Ebro ”. Format per les universitats de Saragossa, la Rioja, Navarra i Lleida. ¿Valle del Ebro? Sí, “ Región del Valle del Ebro ”, invent franquista. Una “ región natural ”. Déu la va crear i està formada casualment per l’Aragó, Lleida, la Rioja, Navarra i Àlaba. Voluntat? Separar Lleida de Catalunya i annexionar-la a l’Aragó. Als mapes escolars dels anys seixanta Lleida sortia fora de Catalunya. El leridanismo. I la nostra única defensa eren llibres trobats a les escombraries.
Ja ho havien dit el 3 d’abril de 1938 les tropes franquistes envaint Catalunya per Lleida: “ Tenemos a Cataluña en la punta de la bayoneta ”. I el 1707 l’absolutisme borbònic massacrant la ciutat. Lleida, Catalunya... recordeu: som aquí pels Joan Culleré, no pels Roberto Fernández. Som aquí pels que sempre diuen sí. No pas pels que ens neguen fins i tot poder dir sí o no. Som aquí com superdrapaires escapant de la merda.