Prioritzar vol dir descartar

A DOS ARTICLES d’agafar-me vacances d’aquest plaer diari, m’emporto a la llista de deures d’estiu aprendre a prioritzar. Ho he posat al primer lloc de la llista, esclar. És el primer exercici: que aprendre’n sigui prioritari. Si m’encallo aquí, ja podem plegar.

L’actual cultura multitasca aporta nous paranys que ens fan creure que podem fer diverses coses alhora, i per tant no cal triar tant sinó acumular, i els que tenim tendència als excessos hi caiem de quatre grapes. Potser tens l’habilitat de posar cert mètode o ordre, però com que has decidit que ho faràs tot, o t’hi has compromès, sumaràs al cansament per tota la feina feta l’angoixa per la que no hauràs pogut fer. Molt mal negoci. La cultura de la rendibilitat, de l’autoexplotació, de la por al forat d’agenda. Ridícul, vist des de fora; el problema és que solem ser a dins, i atabalats. Desbordats.

Conjugar el verb prioritzar és encara més complex gestionant projectes vitals. Requereix la valentia per abordar què t’omple de debò, la intel·ligència emocional per tenir-ho clar i no enganyar-te amb autojustificacions, la determinació per aplicar-ho i un entorn on t’ho puguis permetre. El més curiós és que bona part dels fracassos no vénen de fora sinó de dins, de l’inici, de la base. Del poc temps i importància que dediquem a pensar, o sigui, de no saber ni prioritzar el fet d’establir les prioritats. La conseqüència és que ens passem el dia corrent per intentar-nos enfilar a un tren que ja està en marxa. A això s’hi afegeix la incapacitat per entendre una obvietat: que no és només posar un ordre, és establir preferències. I un cop establertes, assumir que caldrà descartar coses. Que per poder dir el sí entusiasta i possible al que vols hauràs de dir el no contundent i desculpabilitzat al que no hi cap.