Principis per a un 2017 sense rumorologia

Entre els punts del codi ètic de l’empresa Google, que els treballadors i treballadores han d’acceptar abans de començar-hi a treballar, hi consta la prohibició de fer el que aquí coneixem tan bé com a rumorologia sobre els altres companys i companyes. Parlar malament a la seva esquena, fer comentaris, criticar. L’objectiu principal de l’empresa és generar un ambient de treball favorable i sa perquè les persones que hi treballen puguin crear i desenvolupar les millors idees, i és obvi que en un ambient tèrbol o contaminat per les crítiques i els comentaris a l’esquena és impossible. Així doncs, quan una de les persones de Google té algun comentari, observació, etc., sobre una altra, ha d’exposar-la públicament, dirigint-se a la persona amb qui hagi tingut el problema, amb un to sempre respectuós, fomentant l’espai de diàleg i resolució de conflictes. Aquesta dinàmica es reprodueix de manera horitzontal per a totes les persones, sense excepció. Són molts els principis ètics que l’empresa desenvolupa per afavorir l’èxit del seu personal i el posicionament de Google com a número 1 en l’àmbit internacional. No reben crítiques per exigir aquests mínims ètics, per vetllar pel benestar de les persones, per intentar crear un entorn sa. No reben crítiques per això.

Per la seva banda, Mark Zuckerberg, creador de l’empresa Facebook, construeix juntament amb la seva companya, Priscilla Chan, un projecte d’abast internacional, Chan Zuckerberg Initiative, que posa en comú la recerca desenvolupada per a un món millor des de totes les disciplines, els organismes governamentals i la comunitat, tal com afirmen Priscilla Chan i Mark Zuckerberg: “L’única manera d’arribar al màxim potencial humà és ser capaços de desenvolupar els dons de totes les persones del món”. Aquest compromís Zuckerberg el demostra actualment a través de les xarxes socials, amb una forta ètica cap a tot el que fa, així com amb un gran amor cap a Priscilla i la seva filla. No s’està de penjar posts al Facebook sobre la seva vida personal i amorosa, sempre lligada als reptes que comparteixen de treball internacional. Chan i Zuckerberg organitzen reunions, trobades a casa seva, a la feina, comparteixen projecte de vida i somnis de futur. No reben crítiques per la seva estima, per la seva manera de treballar, per compartir casa, somnis i amor, per mostrar-ho tot obert a les xarxes. No reben crítiques.

Afortunadament, Google i els Chan Zuckerberg es troben en un context en què les persones senten passió per la feina que fan, en què el compromís de ser els millors els fa mantenir sempre un enorme compromís ètic per assegurar que les relacions entre ells també seran les millors. L’ètica, el respecte cap als companys i companyes, el desig de viure bé en un entorn sa, la prohibició de la rumorologia, semblen principis desconeguts en un entorn on la crítica, les enveges i les tensions semblen l’esport nacional. Tornar de Califòrnia i fer una comparativa fa mal. Les primeres organitzacions mundials ens ho demostren, mentre sovint aquí mirem cap a una altra banda, apostem per un periodisme groc al servei del sensacionalisme, la manipulació i l’ego d’alguns. Apostem per crear unes universitats alçades a partir dels silencis més amagats, de les crítiques i l’assetjament encobert. Mentre no ens hi atrevim, la por seguirà dominant les nostres aules i omplint els titulars de premsa. Mentre no posem noms i cognoms a l’assetjament i ens posicionem clarament com ho fa Google a través d’un codi ètic escrupulós o Chan i Zuckerberg demostrant a tot el món que a través de l’amor i el compromís es poden construir projectes que canviaran el món, i seguim a la lliga esportiva de la rumorologia, la crítica i les enveges, no tan sols no ens podrem situar entre els millors sinó que les relacions que mantindrem entre nosaltres seran sempre fal·laces. Google no exigeix res més en termes ètics als seus treballadors i treballadores que no parlar dels altres a l’esquena; ni tan sols els demana que en marxar firmin un compromís de no explicar a les altres empreses el que han après allà, ja que donen per fet que cada persona assumeix la seva responsabilitat de no fer-ho. ¿Podrem algun dia exigir aquí valentia per dir les coses, valentia per no escampar rumors cínics sobre els companys i companyes, valentia per donar la cara i denunciar qualsevol tipus d’assetjament, valentia per fer premsa de qualitat, valentia, en definitiva, per construir uns entorns de treball saludables basats en el diàleg, el respecte i el compromís de construir projectes col·lectius? ¿Podrem exigir algun dia que no es destrossin les coses maques, les relacions precioses, l’amistat, el compromís i els somriures sinó les crítiques, les enveges i els rumors?