Principis bàsics d'estil

Avui aprofito l'11a de les 100 propostes d'ICV-EUiA per al 25-N per seguir reflexionant sobre aspectes millorables d'aquest preelectoral català que ara s'escriu .

Ens parla d'"un pacte social on tothom contribueixi, però que ha de comportar una redistribució dels esforços mitjançant una major aportació fiscal dels més rics". En la frase no hi ha incorreccions evidents, però pesa massa i es fa pesada. Com la podem fer més àgil i directa?

La primera millora no l'alleugereix sinó que aporta claredat. Consisteix a respectar la preposició regida per contribuir . Els dubtes en l'ús dels relatius porten a abusar del comodí on , que cal tendir a restringir a espai físic. Millor: "al qual tothom contribueixi".

Les altres responen a principis que ningú formula millor que el mític The elements of style de William Strunk Jr., una brevíssima guia del 1918 que és la quinta essència del sentit comú a l'hora d'escriure. Per exemple, "Omet les paraules innecessàries", "Prefereix el llenguatge concret a l'abstracte" o "Converteix noms en verbs".

Aplicant-los tots tres la frase pot quedar així: "Un pacte social al qual contribueixi tothom però que redistribueixi millor els esforços augmentant l'aportació fiscal dels més rics".

Per arribar fins aquí, hi ha mestres que recorren al vell truc de dir-li a l'autor d'un text feixuc "Explica'm què diu" i, quan acaba d'explicar-ho, "Doncs ara escriu el que m'has dit".

Aprendre a escriure és com tornar a aprendre a parlar damunt un full, abocant-hi la frescor i la naturalitat de la paraula viva. I obliga a desfer-se de la barreja de timidesa i pedanteria que ens arrossega a cuinar frases indigestes.