Princeses Disney
Una de les coses més inquietants dels nostres temps són les princeses Disney. Exaltació de la falsedat i la mentida, transmeten fals multiculturalisme, fals feminisme i uns valors que són falsament positius però demolidorament reals i hegemònics.
Però del que parlarem serà de l’última princesa del sinistre imperi del ratolí ni-ni Mickey. La princesa Leia, coneguda també com a Carrie Fisher, que va traspassar inesperadament després d’un infart aeri. La saga de La guerra de les galàxies (no, mai aconseguireu que digui estarguors ) i els estudis Lucasfilm pertanyen des del 2012 a Disney, que va pagar 4.000 milions d’euros per la companyia. Robert Iger, el director de Disney i nou titellaire general del planeta, també va comprar Pixar i Marvel en un intent de tenir el monopoli de l’imaginari global.
Com ha sortit publicat, Disney cobrarà de la companyia d’assegurances Lloyd’s uns 47 milions de dòlars en concepte de reparació, ja que l’actriu no podrà completar el seu contracte, que incloïa l’aparició a la part no-sé-quantes, quan Darth Vader jugava als alevins i la princesa portava ortodòncia o no sé què.
Les altres princeses de Disney no han necessitat mai estar vives per donar diners, però que una d’elles tarifi per morir-se és força insòlit, sobretot perquè la desaparició física de la gent ja no serà cap problema perquè continuïn treballant a preu fet per l’amo Disney.
Efectivament, Kathleen Kennedy, la que va ser secretària de Spielberg, presidenta de Lucasfilm i responsable de la saga, va encarregar a l’empresa Hologram USA que ressuscités de manera digital Peter Cushing per a l’últim episodi, i sembla evident que la princesa Leia tindrà una feineta post mortem en la pròxima edició. Disney cobra per la mort i, a més, pot fer treballar la difunta sense haver de pagar-li ni aguantar queixes ni indisposicions. Això és el futur de l’entertainment. Convertir tots els actors en autèntiques princeses Disney: dibuixos obedients i de disponibilitat comercial absoluta.
A veure si aquests de la república galàctica s’equivocaven d’enemic i en lloc de lluitar contra l’Imperi haurien d’haver fet vaga contra els patrons de Disney.