La princesa i el gripau

Explicaven a La tarda de Catalunya Ràdio que als parcs nacionals dels Estats Units hi han posat un cartell que fa: "Sisplau, no llepeu els gripaus". Perquè allà hi ha un gripau, el gripau de Sonora, que té una substància a la pell que pot resultar tòxica i fins i tot mortal. El llepen, es veu, perquè és al·lucinogen.

Vaig conèixer l’existència d’aquest animaló quan va sortir la notícia de la mort d’un fotògraf que, en un ritual xamànic, va llepar més del compte i va perdre la vida. Se’n va parlar perquè els fets van passar, diria, en presència de l’actor Nacho Vidal. I ara penso que el fet que hi hagi un gripau amb la pell tòxica, i que això sigui una cosa que se sap des de temps immemorials, de la mateixa manera que se sap, i es transmet, de generació en generació, que l’amanita és tòxica i, en segons quina dosi, mortal, explica, per a mi, la llegenda que s’ha perpetuat fins als nostres dies. Si li fas un petó a un gripau, pot convertir-se en un príncep blau. Hi ha bromes sobre la qüestió, cançons, fins i tot dites populars, com ara: “S’han de fer molts petons a molts gripaus...”, volent dir que no tots en són. Segur que els contes on hi ha un príncep encantat raucant damunt d’un nenúfar i una noia que li fa un petó per comprovar com, de sobte, es transforma en príncep (blau) beuen d’aquesta història. Algú, un dia, va llepar aquest gripau i va començar a veure coses estranyes i meravelloses. Va al·lucinar que aquell gripau es convertia en príncep. I, a sobre, era blau. I ho va explicar a les amistats: “He fet un petó a un gripau i s’ha convertit en príncep”. I les amistats van córrer al parc a buscar un gripau, però no tots els gripaus del parc eren tòxics, i per tant, tampoc tots es convertien en prínceps.