Primera i segona necessitats

Llegim a l’ARA que “es manté fins al 30 de setembre la rebaixa de l'IVA del 4% al 0% per als aliments de primera necessitat”, que eren fins ara el pa, la llet, la farina, els ous, les fruites i verdures, els llegums i els cereals. A partir d’ara s’hi afegeix l’oli d’oliva. La pasta i alguns olis mantindran un IVA del 5%, també fins a finals de setembre (el tipus normal és del 10%).

Les fruites i verdures, a diferència de la llet o els ous, com que tenen preus que varien molt d’una botiga a l’altra i segons la temporada o la qualitat, és molt difícil que notem si es rebaixen. D’altra banda, em sembla una llista d’aliments de primera necessitat lleugerament vegana. No hi ha ni carn, ni peix.

Per què el pa és de primera necessitat i l’embotit no? Per atavisme. Diem que ens hem de “guanyar el pa”, però no el fuet, ni el vi. De què ens serveix tenir pa si no hi podem sucar, ni posar-hi res al damunt? De què ens serveix que el pa sigui de primera necessitat si el pagès no pot comprar el blat per sembrar o la benzina del tractor amb IVA reduït? Per què no es considera, també, un producte de primera necessitat l’aigua embotellada? Que l’oli d’oliva, ara que és tan i tan car, sigui de primera necessitat és lògic, perquè som mediterranis i el fem servir tothora. Però si és tan car que ni amb l’IVA reduït el podem pagar, el que passarà és que passarà a ser de primera necessitat –per a nosaltres, espontàniament– algun altre producte equivalent, com per exemple la mantega. I el sabó de bany? I la pasta de dents? I les galetes del gat? I el tint per als cabells? La primera necessitat ve sempre determinada per la moral. Com allò de fer caritat i dir: “Tingui, però no s’ho gasti en vi”.