"Som molt primaris"
Un és més pelut que l'altre. I potser també crida més -el del gorret blau-. Però al marge d'això, l'Esteban i el Xavi són com una mateixa persona. Vull dir que són d'aquella classe de nois que de petits segur que es banyaven a la mateixa banyera. Inseparables. Viuen junts i treballen junts: Us trobeu a faltar quan us separen? Ui sí, molt! No és fàcil de portar.
primera hora. Són folls i tenen pinta de fer malifetes i sortir a corre-cuita. Aquest parell són dos pillastres sense escrúpols que amb el seu humor de pati d'escola han aconseguit fitxar pels seus grans mites: la tropa de Muchachada Nui . Qui és qui a Venga Monjas? L'Esteban és l'home, i jo la dona. Ell és pelut i jo tinc les celles punxegudes, com una dona. I qui mana a casa, l'home o la dona? Hi ha paritat i veritat. Res d'infidelitats? No! Regna la veritat i la fidelitat.
segona hora. Curiós: no te'ls pots prendre seriosament, però t'hi pots avenir. Tenen ulls burletes i un punt gamberro commovedor: el seu humor és sagnant però fa gràcia, potser perquè porta la bata de l'escola posat. El vostre humor és molt primari, no? Sí. És molt palocentrista : nosaltres no enganyem a ningú, nosaltres som transparents. Toqueu molt el tema sexe, per què? El sexe mou el món: tothom vol sucar el melindro i intentar dissimular-ho és molt cansat. I com aneu vosaltres de sexe? Arrufen el nas -tots dos- i diuen: Ara no estem en un bon moment.
tercera hora. Les seves cares són marbre rígid, no revelen què pensen ni què senten. Ni tampoc saps ben bé si van de debò o de conya. Viviu en el gag permanent? No. També tenim converses serioses, quan anem i tornem dels aeroports, per exemple. I de què parleu? De si trobes a faltar la teva nòvia. Tendre. Què ha marcat el vostre humor? Haver anat al Sant Ignasi de petits : o menges o se't mengen. És un fetitxe punxar a la gent que es pren malament les coses. Sempre carregueu contra els més dèbils? No, n'hi ha de molts forts.
pati. Costa imaginar-se aquest parell a la feina, vull dir que tenen una aire entremaliat que sembla que només hagin de sortir de casa per saltar dins de bassals i esquitxar. Què és el primer que feu quan arribeu al despatx? Ballar. Què? Qualsevol cosa que ens faci moure l'esquelet. Teniu les coreografies estudiades o improviseu? Improvisem. I després del ball matinal? Mirem les notícies del Yahoo, la nostre font d'inspiració bàsica. Després fem una mica de safareig i esmorzem. I treballar? Arriba un moment que algú diu: Recordeu quan fèiem una sèrie que es deia Museo Coconut ? I llavors fem un parell de seqüències fins que anem a dinar. Ja us paguen bé? Sí. Estem contents. Però diria que som els que menys cobrem de la sala.
timbre final. Quan sona el timbre de classe, sortiu de nit? No! Ja tenim una edat i si no l'endemà passa factura. Però quants anys teniu? 25, però portem un home de 70 anys a dins. 10 anys després de treballar junts, us seguiu fent gràcia? Sí. Un simple hola què tal ens pot fer morir de riure. Quin és el secret? Tenir un enemic en comú, això uneix molt.
