Primàries: problemes i solucions

Les eleccions municipals del 2019 són la gran oportunitat per construir la República Catalana des dels ajuntaments. Han de ser una revolució democràtica que permeti renovar profundament el panorama polític català incorporant milers de noves persones disposades a liderar la vida local per resoldre els problemes locals, amb la perspectiva de construir, des de baix, la República que el Parlament va aprovar el 27 d’octubre de l’any passat.

La legalitat espanyola tracta els municipis com una administració residual i sense competències sobre els principals problemes dels ciutadans. Als països més avançats d’Europa els poders locals tenen molts més recursos en habitatge, educació i cultura, i els dirigents municipals són i actuen com a líders socials que es fan seus els problemes dels veïns i no es limiten a encapçalar una administració burocràtica. En aquest sentit, europeïtzar els ajuntaments catalans formarà part d’aquesta revolució democràtica.

Les Primàries per la República han d’anar, doncs, més enllà d’una coalició per assegurar alcaldies republicanes. Però no són una solució per si mateixes. És necessari que les primàries siguin la culminació, en cada municipi, d’un debat ciutadà ampli i profund per elaborar un programa de màxima participació. Cal que els veïns, futurs participants a les primàries, es plantegin i debatin els problemes de cada poble i ciutat en una fase prèvia de les eleccions primàries pròpiament dites, tal com ho ha entès la gent que promou Primàries per la República a diversos municipis del país, com Cerdanyola del Vallès o Cornellà de Llobregat, entre d’altres, que tot just han iniciat el procés o pensen fer-ho a partir d’ara, tornant de vacances. A Cornellà, per agafar un dels dos exemples, tractaran el problema de l’habitatge i la situació als barris de la ciutat, faran actes sobre l’atur, l’abandonament escolar, la comunicació i la cultura. A la pàgina web que han obert, els ciutadans podran exposar les seves dificultats amb les hipoteques, els lloguers, les feines precàries, els estudis dels fills, les inquietuds culturals, etc.

Una vegada interioritzats els problemes de la ciutadania caldrà que els diferents candidats donin a conèixer les seves propostes o solucions al llarg del primer trimestre del 2019, per votar abans de Setmana Santa. Sens dubte, les reflexions sobre els problemes quotidians dels ciutadans faran emergir noves propostes i noves persones disposades a portar-les a terme. Altrament, caldrà pactar amb els partits un reglament que haurà de facilitar la presentació de candidats i candidates.

Aquest plantejament de Primàries per la República permet:

1 . Demostrar que totes les grans mobilitzacions dels darrers anys són una lluita per un futur millor per a tothom, al marge de l’origen, la llengua o el pensament de cada persona. La catalanitat és un motor íntim dels republicans, però que està al servei del bé comú dels set milions i mig d’habitants del nostre país. La catalanitat és, també, un impuls històric poderós d’una societat, la catalana, que té la riquesa més ben repartida que als latifundis espanyols i que prové d’una tradició republicana secular que no comparteix la tradició autoritària encarnada en l’Estat, la bandera i l’himne borbònics.

2 . Incrementar la base social del republicanisme a partir d’un ampli moviment que vagi més enllà d’una simple coalició de partits, amb una àmplia participació dels veïns en l’elaboració de les llistes electorals. Plantejar els problemes primer i les solucions després, proporcionar uns mesos per convèncer els partits republicans que aquest procés de debat ciutadà i la celebració posterior d’unes primàries no només suma, sinó que multiplica els vots. És la manera de superar a nivell local les reticències dels vells partits a una candidatura unitària, de consens, que comenci a mostrar una nova manera de fer política.

3 . Evidenciar que hi ha una alternativa municipal seriosa als governs dels partits monàrquics que des de fa dècades controlen molts ajuntaments de les ciutats metropolitanes. Una alternativa que té la perspectiva de bastir un estat republicà des dels ajuntaments, dotant-los de les competències, els recursos i les maneres de relacionar-se amb els veïns que el Regne d’Espanya sempre els ha negat. Les candidatures de consens sorgides d’aquest tipus de procés han de fer bandera del bé comú, de la no-violència, la convivència i el civisme, i han d’obtenir el suport electoral necessari per impedir que una formació com Ciutadans accedeixi al poder municipal. El PSC-PSOE ha de saber que haurà de triar entre republicans o monàrquics tabarnaris.

4 . Palesar que les candidatures republicanes de consens han de ser sinònim de regeneració democràtica. L’elaboració de les llistes electorals en unes primàries obertes i transparents, amb una participació massiva i programes a partir dels problemes identificats per la ciutadania posaran en evidència els vells partits que, aprofitant les llistes tancades, concentren tot el poder en unes direccions reduïdes que impedeixen el debat. L’absència de confrontació d’idees i de persones porta, necessàriament, a la rutina burocràtica, a pràctiques clientelars i al control (o la inexistència) de mitjans de comunicació locals. Les primàries evitaran la confrontació entre els partits sobiranistes a l’hora de governar, ja que l’equip de govern els representarà a tots, i posaran les bases de la imprescindible unitat per construir la República de tothom i per a tothom.

Primàries Catalunya, la plataforma unitària impulsada per l’ANC, Primàries per la República i Primàries Barcelona, pot ser la base que permeti organitzar com cal tot el procés de primàries, des de la campanya informativa i electoral fins al reglament que ha de regular tot el procés. Les primàries han de ser molt més que una candidatura única o unitària, han de representar una candidatura de consens que, ja d’entrada, serveixi per agrupar i unir els dos actors fonamentals en el procés d’independència: els partits polítics i la societat civil.

EXIGENTS.cat: signen aquest article Alícia Casals, Dolors Feliu, Enric de Vilalta, Eudald Carbonell, Jaume Marfany, Joan Carles Roca, Joan Contijoch, Joan Guarch, Jordi Manyà, Josep Ferrer, Josep Lluís Fernàndez, Josep Pinyol, Joan Puig, Josep Viana, Miquel Strubell, Mireia Juanola, Pere Oriol Costa, Pere Pugès, Rosa Maria Quintana, Rosa Maria Dumenjó, Víctor Cucurull i Virgili Delgado.