En temps així, les previsions són paper mullat

Corresponsal econòmicAquests dies estan sortint tota mena de previsions: l’FMI diu que el més probable és que l’economia espanyola baixi un 8%, i el Banc d’Espanya creu que en el pitjor escenari el descens fregarà el 14%. En qualsevol dels dos casos, seria la pitjor caiguda des de la Guerra Civil. Ens hem de creure aquests pronòstics? A mitges. Les previsions simplement ens permeten concloure que la patacada serà monumental i que, com més temps passem sense resoldre la crisi del covid-19, més gran serà.

Però, ens recuperarem l’any vinent? L’FMI i el Banc d’Espanya afirmen que sí. La realitat, un cop més, és que no ho sabem. Tot i que passi inadvertit, les dues institucions ho admeten obertament en els seus informes. Les xifres del 2021 són paper mullat.

Els humans necessitem certeses, però el fet és que actualment no n’hi ha. Els economistes arriben fins on arriben, i ara tots estem en mans dels epidemiòlegs, que pel que s’està veient tampoc les tenen totes. Ells també arriben fins on arriben.

És simptomàtic, però, que el Banc d’Espanya hagi publicat previsions de creixement per al 2020 i el 2021 i, en canvi, el 25 de març passat no volgués publicar la seva habitual estadística de quant havia pujat el PIB espanyol en el primer trimestre. Un mes després encara no ho ha fet. El motiu adduït: hi ha molta incertesa. Si no s’atreveix a dir en quant vam tancar el primer trimestre, ¿com són de vàlides les previsions per als pròxims dos anys?

Segurament dibuixar possibles escenaris té tot el sentit del món. Però la realitat és senzilla: no en tenim ni idea.