Com prevenir les pandèmies que vindran
En la recent reunió a Bali del 15 i 16 de juliol, els ministres de Finances del G-20 van reafirmar el seu compromís amb una acció coordinada per controlar la pandèmia de covid-19 i preparar-se millor per a la pròxima emergència sanitària global. Un tema central va ser crear un nou fons intermediari financer (FIF) per abordar la preparació i la resposta davant de pandèmies (PPR per la seva sigla en anglès), sota administració fiduciària del Banc Mundial i en què l’Organització Mundial de la Salut exerceixi un rol tècnic i de coordinació central. L’objectiu és tancar part de la bretxa de finançament anual de la PPR de 10.500 milions de dòlars i enfortir les capacitats que són essencials per protegir la salut global, com la seqüenciació genòmica i la fabricació de medicaments.
El mes que ve, el G-20, el Banc Mundial i l’OMS finalitzaran el disseny del FIF, sota una intensa pressió externa per desenvolupar una estructura de governança equitativa i inclusiva. La presidència indonèsia del G-20 ha permès alguns acords preliminars que avancen en la direcció correcta. Per exemple, hi ha un consens creixent que la governança del FIF ha d’incloure països de baixos i mitjans ingressos, socis no pertanyents al G-20 i la societat civil. Així mateix, els països del G-20 reconeixen que el FIF s’ha de basar en el marc sanitari global existent per a PPR, amb un paper central per a l’OMS. Això pren distància de la documentació tècnica de maig del 2022 del Banc Mundial, que proposava un disseny profundament retrògrad pel qual els donants (principalment països rics) prendrien totes les decisions i consultarien els altres (o no) com els semblés.
El pròxim pas és que el G-20 reconegui més explícitament que un mecanisme efectiu de PPR, com a bé comú global, exigeix un model de FIF basat en representació i aportacions universals (segons la capacitat) i un accés universal als seus beneficis. El món necessita desesperadament una estructura de governança del FIF que ajudi a tancar bretxes crítiques de manera ràpida i efectiva. Això requereix un organisme de presa de decisions que sigui àgil, però al qual també se’l consideri legítim i, per tant, capaç de prendre decisions difícils sense trigar mesos de diplomàcia per generar consens.
Però si bé totes les parts interessades del FIF sembla que estan d’acord, en principi, en una governança inclusiva, ara com ara les converses sobre aquest disseny s’estan duent a terme en presència només dels donants fundadors. Els països de menys ingressos i els representants de la societat civil segueixen fora. El G-20 hauria de fixar un termini límit: l’1 d’agost del 2022 totes les parts interessades haurien d’estar plenament incloses en les converses sobre el disseny a través d’un model de representació constitutiva que doni el mateix pes a totes les veus, sense importar les seves aportacions financeres. Això inclou un rol de votació per a la societat civil –una norma cada cop més important en la governança sanitària global.
El FIF hauria de demostrar que, després d’una demora molt prolongada, ha pres distància de l’estratègia actual, que tracta la PPR com un favor que els països rics fan als més pobres. Res més lluny de la veritat. Recordem que va ser l’estratègia de Sud-àfrica, basada en una seqüenciació genòmica de baix cost i alt impacte la que va ajudar el món a detectar i entendre la nova variant òmicron el novembre passat –un gegantí servei públic d’abast global–. Però al voltant d’un terç dels països no tenen recursos per fer cap seqüenciació genòmica, sobretot a l’Àfrica i Amèrica Llatina.
En aquestes regions, l’acaparament de vacunes per part del Nord Global ha fet que el covid segueixi circulant entre poblacions majoritàriament no vacunades i muti de maneres que han complicat els esforços de les autoritats de salut pública i de les empreses farmacèutiques per seguir-ne el ritme. El FIF funcionarà únicament si tots els països –començant pel G20– s’hi involucren, i si tots els països fan la seva contribució a l’hora de detectar, contenir i confrontar brots amb tot el kit d’eines de diagnòstic, tractament i prevenció.
La inclusió de l’OMS al FIF és una peça central de l’estructura de governança. L’OMS no és només el principal eix d’experiència i de coordinació científica per a la salut global; també representa 194 països, cosa que proporciona una legitimitat essencial.
D’altra banda, si el FIF acaba minant els recursos de la resta d’instruments de PPR global només per convertir-se en el nou producte llampant de la cimera del G-20 d’aquest any, haurà estat més perjudicial que beneficiós per a la seguretat sanitària global.
La magnitud de les necessitats financeres –sobretot als països d’ingressos baixos i mitjans que enfronten una enorme crisi de deute i una inflació a l’alça– supera de lluny el que el FIF més efectiu podria oferir. El G-20 hauria de redoblar els seus esforços per empènyer la Xina i altres creditors privats a renegociar les creixents càrregues de deute. Altrament, poden arribar molts més impagaments de deute a l’estil de Sri Lanka i el malestar social i polític pot créixer els pròxims mesos i anys.
Per garantir en termes més amplis l’èxit del FIF i dels esforços de PPR globals, el G-20 ha de garantir la participació del sector privat, eliminar les condicions d’austeritat dels préstecs de l’FMI que fan que els països retallin la despesa pública en àrees com la salut, etcètera. La nova proposta del FIF i les accions del G-20 i del Banc Mundial en matèria de PPR no poden de cap manera portar a un escenari de “salut per a alguns” –els més rics i privilegiats–. Aquesta és una estratègia moralment fallida i tristament ineficaç. És hora d’optar per una estratègia de “salut per a tothom”.
Copyright Project Syndicate