Preus i salaris mínims
És una cosa que molts s’estan preguntant. Aquesta inflació no se l’esperava ningú. Ni la patronal ni els sindicats ni el govern. El cas és que, si bé en la primera part de l’any la inflació va estar en consonància amb els augments de la majoria de convenis col·lectius, a partir de la segona meitat d’aquest 2021 estem en nivells que ja perjudiquen, i notablement, el poder adquisitiu dels treballadors.
Ja és gairebé segur que acabarem l’any per sobre del 5% d’augment dels preus. La negociació col·lectiva del 2022 serà dura. Per una banda, pressió de sindicats per apujar salaris i, per l’altra, la patronal demanant que una inflació que pot ser transitòria no es traslladi de forma permanent als costos laborals i amenaci la necessària recuperació econòmica.
Posem que sí, que s’aconsegueix, per exemple, una pujada del 4%. ¿Això vol dir que les empreses ens apujaran el sou a tots?
Doncs no. Les pujades salarials afecten els salaris mínims, però a aquell que, dintre de la seva categoria laboral, estigui per sobre d’aquest mínim, l’empresa no té per què augmentar-li el salari, ja que pot absorbir la pujada de qualsevol altre concepte de la seva nòmina no subjecte a augment, com per exemple les millores voluntàries.
Per aquest motiu, hi ha molta gent que diu: “No ho entenc, veig publicats augments de salaris però jo fa temps que cobro el mateix”.
Hi ha alguns convenis col·lectius que no ho permeten i que obliguen que els augments no es puguin absorbir amb altres partides, però són molt pocs. Aquest serà un cavall de batalla l’any vinent.
En qualsevol cas, el que vull significar és que, a mesura que es van acabant les partides de la nòmina que permeten absorbir les pujades dels convenis, el que fem és tenir més i més gent cobrant el salari mínim interprofessional (SMI). Dit d’una altra forma, a base de no apujar sous, el que estem fent és augmentar el nombre de gent que cobra el mínim que estableix la norma dintre de cada sector.
La crisi i els augments de preus és el que ens deixaran, una massa laboral de sous mínims cada cop més gran, un mercat laboral de sous baixos regulats per llei, d’any en any.
