Diuen a les notícies que “a Catalunya tenir un fill suposa, de mitjana, una despesa de 938 euros al mes”. Segons un informe de Save the Children, estem 200 euros per sobre de la mitjana espanyola, de 758 euros. Es veu que això és pel 25% d’augment dels preus dels aliments i el 145% d'augment del preu de l’habitatge. És molt car viure a Catalunya, però no només si tens un fill. No entenc massa els càlculs. ¿Dos fills són el doble o es parteixen les despeses? Perquè si un fill suposa una despesa de 938 euros al mes, un adult no costa gaire menys. Per això no em cansaré de repetir que un jubilat català, que té la mateixa pensió que un jubilat extremeny, és molt més pobre, havent treballat el mateix. Amb un fill, esclar, el preu de l’alimentació es dispara, perquè intentes que mengi fresc i de qualitat, si pots. Els bolquers són molt cars, però si és una nena no deixarà de gastar en cel·lulosa, de gran. Amb roba gastes més, perquè la canalla canvia de talla de peu i de cos cada cinc mesos.
Amb la roba infantil sempre hi ha hagut una meravellosa socialització. Tothom ha “rebut” roba d’un altre nadó i tothom ha donat roba a un altre nadó. De tota manera, les nostres mares i àvies, a part de donar i rebre, practicaven un sistema de reciclatge que em sembla extraordinari. D’entrada, els germans heretaven fins a molt grans. Heretaven roba ja reparada, esclar. Potser llavors jugàvem més per terra, d’acord, i potser per això els pantalons sempre s’estripaven pels genolls. El cas és que aquells genolls es reparaven amb uns pegats de cuiro marró. Tots nosaltres els portàvem. Per prevenció o per reparació. I llavors hi havia allò altre. Anaves a la botiga (en el nostre cas, Cal Tonet) i demanaves un jersei o un abric “de creixença”. Aquest terrorífic concepte significava que et compraven una peça de roba dues talles més grossa perquè la poguessis aprofitar més temps. La canalla anàvem amb unes mànigues tan llargues que, perquè se’ns veiessin els dits, anàvem a l’escola amb els braços rectes, endavant, com una processó de zombis.
