‘Pretty woman’ per fer la guitza
Dijous a la nit, TVE va estrenar Estoy vivo, una sèrie de Globomedia creada per Daniel Écija, responsable d’una infinitat de sèries de molt èxit a Espanya com Médico de família, Periodistas, Siete vidas, Los Serrano, Los Hombres de Paco, El internado, Águila Roja...
Una prova determinant per detectar que es tracta d’una molt bona producció és que el dia de la seva estrena, Telecinco, preveient l’èxit d’audiència de la competència, va contraprogramar-la amb la gallina dels ous d’or de la tele: la pel·lícula Pretty woman. Tot i que a aquestes altures del segle XXI l’argument de l’empresari i la prostituta i els seus dilemes existencials ja comencen a fer riure i se’ls veu a tots dos passats de moda, l’argument universal de la Ventafocs encara funciona. Telecinco va considerar que era el moment de treure a passejar Julia Roberts i Richard Gere per Hollywood Boulevard per intentar frenar la repercussió d’Estoy vivo. A Catalunya se’n van sortir millor que a Espanya: la pel·lícula va liderar la nit i la segona opció va ser Estoy vivo. A Espanya, en canvi, la sèrie de Globomedia va resistir l’impacte i va aconseguir un més que digne 17,3% i convèncer gairebé dos milions i mig d’espectadors.
Estoy vivo sembla més una sèrie d’Antena 3 que de TVE. Incorpora l’element de ciència-ficció o paranormal que ha estat recurrent en algunes ficcions televisives dels últims anys. L’argument arrenca amb un protagonista: Andrés Vargas, un policia que mor quan persegueix un assassí en sèrie. Quan arriba a la passarel·la de transicions, una mena de llimbs que semblen un anunci futurista de lleixiu, li donen l’oportunitat de tornar a la vida amb el cos d’un altre policia. Hi arribarà una mica tard: cinc anys després i havent de patrullar amb la seva filla gran, que també s’haurà fet policia. Ningú del seu entorn, però, sap qui és ell. En canvi, Andrés Vargas, en la seva nova vida com a Manuel Márquez (interpretat per Javier Gutiérrez), té el bagatge de la seva anterior vida. El còctel de la trama és completíssim: thriller policial, drama familiar i conflictes paranormals amb algunes espurnes discretes i ben administrades d’humor que s’entrellacen amb encert. Té gràcia com el policia, retrobant-se amb la seva filla a la feina, està sorprès, emocionat i admirat de veure en qui s’ha convertit ella. El desconcert farà que els seus comentaris i la seva actitud siguin interpretats d’una manera molt diferent per la noia i el seu entorn.
Els conflictes de guió estan ben plantejats, els diàlegs són creïbles, la majoria d’actors fan una interpretació notable i la factura visual és molt bona, fins i tot en la manera d’executar els efectes especials més esotèrics per connectar vida i mort.
Estoy vivo és una bona opció per als dijous a la nit, sobretot tenint en compte que l’efecte Pretty woman no pot durar fins a l’eternitat.