Els pressupostos, vicepresidenta

Yolanda Díaz està enfadada perquè el seu projecte estrella, la reducció de la jornada laboral, no tira endavant. La setmana passada va dir que l'oposició del seu company de govern i ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, era "gairebé de mala persona". I ahir va dir que li semblava "molt greu això, perquè estem parlant d'un compromís que forma part de l'acord d'investidura".

No sap com l'entenem, vicepresidenta, perquè ara mateix podríem fer una llista d'incompliments, alguns bastants més greus que la reducció de mitja hora de la jornada laboral, com si, per cert, totes les empreses, grans i petites, fossin iguals, i com si les càrregues de feina en una empresa fossin iguals els 365 dies de l'any.  

Però Díaz ha anat més lluny. Diu que "incomplir promeses serveix per eixamplar l'extrema dreta". A veure, hi ha coses pitjors. Aquests dies en tenim un exemple: ha començat el 2025 i ni l'estat espanyol ni la Generalitat tenen aprovats els pressupostos per aquest any. Això sí que és greu. Vostès poden endarrerir-se uns mesos a pactar, però creuen que les empreses poden dir als seus proveïdors que ja els pagaran més endavant? I els ciutadans podem dir a Hisenda o la Seguretat Social que ja pagarem la setmana que ve? La negociació política no pot estirar-se indefinidament com un xiclet, com si els terminis no importessin. Pressupostos volen dir persones i activitat econòmica. Que hi hagi els diners que paguem amb els impostos i vostès triguin mesos a aprovar uns comptes sí que eixampla la base de la ultradreta, perquè sembla que la democràcia sigui disfuncional i que, en canvi, els que sí que funcionen són els règims autoritaris.