Uns pressupostos deslleials
La setmana passada, en l’últim ple parlamentari de la legislatura, el govern del PP va fer valer la seva majoria absoluta per aprovar els pressupostos generals de l’Estat per al 2016. Es tracta d’un acte molt greu de deslleialtat cap als ciutadans. Els principals motius són dos. D’una banda, el govern sortint no té legitimitat política per aprovar uns pressupostos que haurà d’executar un nou govern. L’actual govern del Partit Popular ha fixat les seves prioritats polítiques, econòmiques i socials per al pròxim 2016 i el nou govern no tindrà gaire marge de maniobra per canviar-les. Cal recordar que les administracions públiques estan obligades a complir el pressupost, ja que es tracta d’un document aprovat per llei. Sobretot pel que fa al pressupost de despesa, que té un caràcter limitatiu, ja que les entitats públiques han d’executar les partides de despesa previstes en el pressupost i, cosa que és més important, no poden, excepte en alguns casos, superar les quantitats assignades a cada partida. Així doncs, el nou govern escollit no podrà organitzar els recursos públics ni fixar els seus objectius. El més mínim sentit de l’ètica recomana, en aquests casos, establir el sistema de pròrroga pressupostària, i que sigui el nou Parlament sorgit de les eleccions el que aprovi els nous pressupostos. Ja es veu, però, que en el cas del Partit Popular el que prima és la pura lògica partidista, no les preferències dels ciutadans.
D’altra banda, aquests són uns pressupostos que difícilment compliran els compromisos adquirits davant de la Unió Europea. De fet, la Comissió ja ha manifestat la seva preocupació pel risc d’incompliment de l’objectiu de dèficit, la qual cosa comportarà noves mesures d’austeritat a què haurà de fer front el nou govern, amb el desgast polític que pot suposar.
El principal problema d’aquests pressupostos és que se sustenten sobre un escenari macroeconòmic molt optimista, que té com a principal conseqüència l’estimació d’un augment molt fort de la recaptació tributària. En la mesura que l’escenari macroeconòmic no sigui tan favorable i que l’augment previst de l’activitat econòmica no es tradueixi en un augment tan fort de les bases imposables, els objectius recaptatoris difícilment s’assoliran.
Cal recordar que l’elaboració dels pressupostos s’inicia amb l’estimació de l’evolució de les principals magnituds macroeconòmiques. A partir de l’evolució recent de l’economia i establint tota una sèrie d’hipòtesis sobre variables com el tipus de canvi, preus del petroli, tipus d’interès, taxes de creixement de l’economia espanyola, europea i mundial, entre d’altres, el govern ha previst un creixement del 3% de l’economia espanyola el 2016, cosa que suposarà una reducció de la taxa d’atur fins al 19,7%.
A partir d’aquest escenari, el govern ha previst que els ingressos tributaris, la principal font de finançament, creixin un 6,2%. Per impostos destaca l’augment del 10% de la recaptació de l’impost de societats vinculat a la recuperació dels beneficis empresarials; el del 5,5% de l’IRPF per l’increment dels salaris i l’ocupació; i el del 4,6% de l’IVA. D’altra banda, també s’espera que les cotitzacions socials pugin un 6,5%. Aquest és un dels punts que la Comissió Europea ha posat en qüestió, sobretot pel que fa a la Seguretat Social. En el moment en què els tributs no tinguin el potencial recaptatori que s’ha previst, es generaran fortes tensions sobre el dèficit públic.
Per evitar praxis agosarades o de risc que posin en perill els objectius fixats, es recomana tant en l’àmbit del sector privat com, sobretot, en l’administració pública que els gestors compleixin el principi de prudència. Com s’ha posat de manifest, aquest és un clar exemple d’incompliment.
En aquest sentit, m’atreviria a proposar, ara que és freqüent en determinats sectors, que tots els pressupostos haguessin de passar un test d’estrès. És una pràctica tant senzilla com que una agència independent analitzés què passaria si l’economia no es comportés com s’havia estimat i, per exemple, creixés la meitat del previst. Quina recaptació es generaria, quines despeses s’haurien d’ajustar, quin dèficit s’assoliria, etc. Aquesta és una qüestió tècnica que permetria reduir l’ús del pressupost com a eina partidista.
Així doncs, el nou govern es trobarà en una situació paradoxal: haurà d’executar un pressupost que entrarà en vigor l’1 de gener i que no haurà ni elaborat ni aprovat i, a més, haurà de fer front a les crítiques, recomanacions o actuacions de la Comissió Europea. Aquesta és l’herència del Sr. Rajoy.