Presidents messies
ESCOLLIT. El Donald Trump de l’estat soc jo-el que carrega contra els jutges que li aturen les ordres presidencials, tanca l’administració i envia els treballadors a casa sense sou ni feina si el Congrés no li aprova el pressupost, i acusa de mentir els mitjans de comunicació que el qüestionen-, ara també exerceix de líder messiànic. Déu “volia que Trump fos president i per això és aquí, per donar el seu suport a les causes que preocupen els creients”, assegurava la portaveu de la Casa Blanca, Sara Sanders, en una entrevista concedida a una televisió cristiana fa només unes setmanes.
Ell és el president escollit. És el mateix Trump que ha fet de la por el motor de la seva administració. La por invocada en la seva retòrica tremendista (per utilitzar un qualificatiu que soni mínimament al seu omnipresent tremendous ) i la por generada per la seva imprevisibilitat.
Un Donald Trump cada cop més qüestionat políticament busca ara la força dels ultraconservadors evangèlics per apuntalar la seva supervivència política. El vuitanta per cent dels evangèlics blancs van votar per Trump el 2016, i li continuen sent fidels. Fidels a un president mundà i frívol, sexista i xenòfob; el de la retòrica de l’odi que polaritza el país i confon, a cada pas, els interessos privats i l’agenda del govern.
VINCLES. La dreta conservadora i religiosa es consolida al Despatx Oval. Fa només unes setmanes, en un viatge oficial a Egipte, el secretari d’Estat, Mike Pompeo, explicava a la Universitat Americana del Caire que “guarda una Bíblia al despatx com a recordatori de Déu i de la seva paraula i veritat”. Al mateix auditori on, l’any 2009, un Barack Obama amb la presidència acabada d’estrenar va demanar perdó per la Guerra de l’Iraq i va reconèixer que l’islam és una part important dels Estats Units, Pompeo anunciava, en canvi, que la seva visita a la regió la feia com a “cristià evangèlic” per parlar de “la bondat innata dels Estats Units”.
Pompeo ha estat també decisiu per establir vincles amb altres líders evangèlics del continent americà, entre ells el nou president del Brasil, Jair Messias Bolsonaro (aquest és el seu nom sencer), que va comptar amb el suport clau de l’Església evangèlica per assegurar-se la victòria. Bolsonaro va fer campanya amb l’eslògan “El Brasil per sobre de tot i Déu per sobre de tots”. Política i religió amb una agenda pròpia, i una sintonia amb dimensions regionals. Per això, el nou president del Brasil es va afanyar a anunciar que seguiria l’exemple de Trump i traslladaria l’ambaixada del seu país a Israel de Tel Aviv a Jerusalem. El maig del 2016, Jair Bolsonaro va ser batejat a les aigües del riu Jordà per un conegut pastor evangelista, líder polític i religiós brasiler.
VALORS. En temps de reconquesta cultural a Europa, d’involució global en valors i drets, hi ha una transformació religiosa que també avança pel continent americà. Una nova agenda conservadora, contrària a l’avortament, l’homosexualitat, el control de la natalitat o el consum d’alcohol ha entrat en el debat polític i social de molts països llatinoamericans.
Els evangèlics d’Amèrica Llatina s’han mobilitzat, per exemple, contra els acords de pau a Colòmbia, la despenalització de l’avortament a l’Argentina o el matrimoni entre persones del mateix sexe a Mèxic. En molts d’aquests posicionaments han coincidit amb l’Església catòlica, encara majoritària però en davallada, sobretot a l’Amèrica Central. Segons el Latinobarómetro del 2018, menys de la meitat de la població d’Hondures (37%), el Salvador (38%), Nicaragua (40%) o Guatemala (43%) es consideren catòlics.
No és una qüestió de fe. És una confrontació de valors, interessos polítics i agenda ideològica.