El president que no sabia vendre bé el que feia

BarcelonaRoberto Saviano defineix els anys de Berlusconi com la màquina de fang, en referència a aquests temps en què la teva vida privada és utilitzada per destruir la teva imatge. És a dir, si vols fer mal a una persona, pots publicar un escàndol sexual, o, si no li trobes cap pecat, una fotografia seva fent les seves necessitats. Sigui el que sigui, li farà mal.

Rosell creu que la màquina de fangha actuat en contra seu. Quan alguns mitjans, un dels quals l'ARA, van publicar que podria ser imputat al Brasil per un escàndol anterior a la presidència, es va defensar comentant que era la seva vida privada. Els periodistes vam argumentar que vida privada seria una infidelitat o la seva imatge al servei. No pas un cas judicial relacionat amb el futbol.

Rosell marxa convençut que la màquina de fang l'ha tacat. No ho veig així. El fang l'ha creat ell. Ha guanyat títols, ha millorat l'economia i ha gestionat bé la malaltia de Vilanova. Però ha demostrat una incapacitat comunicativa i empàtica greu. Els seus grans projectes els ha comunicat d'una manera horrible, fent de les mentides a l'hora de vendre el seu propi producte el seu punt feble. Va mentir en l'acord amb Qatar, la Grada Jove... I, segurament, pel que sembla, ha mentit en el cas Neymar.

Rosell s'ha instal·lat en el discurs del victimisme quan no tenia una oposició realment consolidada. Els seus anys de mandat han estat plens de franctiradors, però no hi havia cap enemic a les portes preparat per ocupar el seu regne. No pots queixar-te que t'ataquen quan t'enxampen mentint. I menys al Barça. Rosell va arribar a la presidència amb un escenari ideal. Amb un gran suport popular, sense oposició forta, amb un equip i un tècnic magnífics. Va començar amb un 5-0 al Madrid. I si els seus enemics, atrinxerats a les xarxes socials o les tertúlies, han disparat ha estat perquè han ensumat fang. No pas perquè l'hagin creat. Enemics amb ganes de sang, com els que han resultat afectats per l'acció de responsabilitat contra l'anterior junta que va iniciar precisament ell mateix.

Rosell ha estat enxampat mentint i després s'ha sorprès en veure que no era estimat. Ha demostrat que no entén el club que estima. No ha recordat els dies que ell feia sopars, com a opositor, per posar en marxa la màquina de fang contra qui manava. Ara que ha manat ell, li ha passat el mateix. No ha entès aquesta història de judicis, divisions i incapacitats per ser transparent un cop es mana. No ha recordat que al Barça caldria evitar les mentides, ja que tot acaba sortint a la llum. No ha entès com pot ser de fastigós i meravellós aquest club. Incapaç de comunicar bé, no ha aconseguit que em cregui que plega per aquestes amenaces que la policia hauria de perseguir. Són una vergonya, com les que rebia Laporta. Però no em crec que siguin la principal raó per la qual marxa. Crec que marxa pel fang amb què s'ha tacat.