Potser podria passar a qualsevol país del món, però el cas és que això ha passat a Espanya. L’assemblea de la Federació Espanyola de Futbol havia d’escollir un nou president i el guanyador va ser un candidat que està condemnat pel Tribunal Suprem pel delicte de prevaricació, perquè quan era president de la Diputació de Pontevedra va pagar dues vegades pel mateix camp de gespa artificial. Rafael Louzán, que és com es diu aquest vell conegut de Fraga i d’Alberto Núñez Feijóo, va arrasar amb 90 vots contra 43. Potser no s’estarà ni dos mesos al càrrec perquè el 5 de febrer el tribunal ha de ratificar o no aquesta primera condemna. Si s'hi veuen amb cor, passin al següent paràgraf.
Amb una frase que no s’hauria atrevit a escriure ni el gran Rafael Azcona, guionista del no menys gran Luis G. Berlanga, el nou president de la Federació Espanyola va declarar el següent minuts després de la votació: “Ha arribat el moment de recuperar el prestigi d’aquesta casa”. No riguin (o no plorin), que potser Louzán no s’equivoca: el prestigi de la Federació és tan baix que un condemnat per prevaricació com ell podria ser l’home ideal per aixecar-lo. Pensin que quan Louzán diu això del prestigi es refereix a la no menys cèlebre escena de “Y yo le dije: ¿un piquito? Y ella dijo vale”, protagonitzada fa un any i mig pel seu antecessor Luis Rubiales.
Tot això, a més a més, no ha passat d’amagat. A la votació hi van assistir representants de la FIFA i la UEFA. Si a vostè li sembla tirant a obscè i inadmissible que un tipus així es pugui presentar i no sap com és possible que hagi estat escollit, no pateixi. Els 90 que els van votar, i els dels organismes internacionals que ho van veure, sí que ho saben. Saben que Louzán parla el seu llenguatge. Vaja, que és un dels seus.
