Fa una setmana, vam veure com es desfeia el govern català de coalició, després d’uns mesos de debats interns i desqualificacions públiques, de molts espectacles mediàtics i de poca activitat per resoldre els reptes que té la nostra societat. Aquests darrers dies hem viscut el final d’una etapa i el ràpid inici d’una altra, amb la constitució d‘un nou govern d’un sol partit i amb la incorporació de consellers amb caràcter d'independents, encara que amb historial de partit. Malgrat que no n’estic gens segur, voldria que la que ara comencem fos una etapa més estable i més profitosa per als ciutadans catalans, cosa que no serà pas fàcil, i que demanarà un esforç important de tots plegats, governs i ciutadans.
Explico com, des d’una simple posició d’espectador preocupat, he viscut i interpretat un seguit de decisions preses en els darrers temps que ens han portat a la incòmoda situació actual. Segurament no caldria, però no vull deixar de dir un cop més que penso que les decisions de l’anterior govern de Madrid, i en part també de l’actual, així com d’altres administracions estatals, són les principals responsables de tot el que ha passat, però no és del que ara vull parlar. Vull fer-ho sobretot de les de casa nostra, perquè crec que també han contribuït molt a complicar i empitjorar la situació.
1.Qui ha pres decisions en els darrers temps. Parteixo de la base que els partits del recent govern català coincidien en un objectiu comú respecte al futur del país, però tenien estratègies contradictòries sobre com aconseguir-lo. Simplifico: o realisme, pragmatisme i negociació amb l’Estat; o simplificació, enfrontament polític i unilateralitat. D’aquestes dues estratègies se’n derivarien dues decisions: o començar buscant la construcció d’una àmplia majoria dins del poble català o aprofitar una curtíssima majoria sortida d’un referèndum, majoria que en bona part es va produir gràcies als continuats i inacceptables errors del govern de Madrid. En aquestes circumstàncies, em faig unes preguntes. Qui són els que han pres més decisions que han provocat la caiguda del Govern Aragonès? ¿El seu president? ¿El president d’ERC i els seus consellers? ¿El vicepresident del Govern? ¿Els consellers de Junts? ¿La presidenta de Junts? ¿El secretari general de Junts? ¿Els militants de Junts, a qui es va traslladar sense necessitat el problema? ¿L’expresident a Waterloo? ¿O algú altre? No ho faig pas amb un desig de demanar responsabilitats, ja que, per dolorós que pugui ser ara, potser haurà estat bo haver de canviar d’etapa. No tinc prou informació per contestar-me. Per molt que s’han explicat els fets, s'ha fet amb relats contradictoris. Seria bo conèixer tota la realitat amb més detalls, i els seus perquès, perquè ens pugui servir d'experiència de cara al futur.
2.Qui mana ara i qui manarà. Crec que la ràpida constitució d’un nou govern per part del president és una bona notícia, molt més que no pas unes noves eleccions o una moció de confiança, que allargarien i augmentarien la sensació d'inestabilitat. Lamento la marxa d’algun dels anteriors consellers, però trobo positiu el nomenament d’alguns que conec, valoro, i amb qui he tingut relació o, fins i tot, amistat. Considero intel·ligent la idea de recórrer a persones amb experiència i amb historial proper a alguns altres partits de centre i d’esquerra, i de fer-ho no negociant acords explícits sinó establint ponts personals d’aproximació. Això no vol pas dir que no segueixi pensant que ho tindran bastant difícil, i que no està pas assegurat que el nou Govern acabi la legislatura. És per això que em formulo algunes preguntes sobre el present i els pròxims mesos.
La ràpida capacitat de decisió que ha mostrat el president ¿se li ha d’atribuir a ell personalment o significa que els dirigents del seu partit hi han coincidit? Penso especialment en el seu president, a qui he sentit expressar algunes paraules de ferm refús respecte a la col·laboració amb algun dels altres partits del Parlament, actitud que em sembla equivocada.
Quina serà la capacitat de nomenament de càrrecs dins de les conselleries i quin grau de llibertat tindran els consellers que no són d’ERC per fer la tria? ¿Es podran tenir sobretot en compte l’experiència i el coneixement dels afers relacionats amb les competències de cada departament?
¿Com influirà aquesta nova etapa en les relacions entre els governs de l’Estat i de Catalunya? ¿S’intentarà aquests pròxims mesos aprofitar l'aparent, i desitjaria que real, predisposició expressada per Pedro Sánchez per ajudar a mantenir l’estabilitat del govern català establint un conjunt de temes a negociar de forma urgent, tant de caràcter econòmic i territorial com de tipus estrictament polític? Seria una llàstima perdre novament un altre any, si és que dura...
Fa uns anys vaig abandonar la militància del PSC per disconformitat amb el paper dels socialistes a Madrid quan van donar suport a l’aplicació de l’article 155. Però sempre he pensat que el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat hauria de trobar una sortida buscant un sistema de convivència amb un model federal i amb una orientació de centreesquerra. ¿Es buscarà tenir el suport dels socialistes, tant al Govern com al Congrés de Madrid i també al Parlament Europeu? Amb aquesta perspectiva, ¿sabrà el nou Govern cuidar prou la futura relació amb el PSC? Desitjo que les dues parts ho entenguin.
