Preocupats per Dembélé o Coutinho?
BarcelonaComença a ser més preocupant el paper de Coutinho en aquest equip que no pas el de Dembélé. I, que consti, fa tot just 10 dies el barcelonisme havia posat sota l’huracà el francès per la seva passivitat. Intentant fugir de judicis populistes, crec que amb tots dos s’ha de fer molta feina, però en el cas del brasiler, per la seva manera d’entendre el futbol, sense ser un especialista com és Dembélé, se li ha d’exigir molt més a nivell grupal. Coutinho està massa minuts desaparegut. És un futbolista efervescent, sense regularitat, quan hauria d’estar cridat a ser un dels jugadors capaços d’aglutinar bona part del joc atacant del Barça. Un any després d’aterrar al Camp Nou se li ha de demanar un pas endavant.
El seu paper no ha de ser el de futbolista resolutiu, el jugador d’un parell de gestos tècnics exquisits cada vint minuts que provoquen un “Oh” de la grada. Coutinho ha de ser això i molt més: ha de començar a entendre el joc, perquè les seves botes han de generar futbol i no només ocasions. Al Barça li interessa més que el brasiler sigui el quart migcampista que no pas el tercer davanter. Respecte a Dembélé, les fogonades d’aquests últims dies no han d’amagar el problema de fons. Li queda molt camí per recórrer. Se li ha de seguir exigint que encari, que busqui l’un contra un, però cal que algú dins del cos tècnic l’ajudi a minimitzar els errors. En el llibre Cuaderno de Mánchester, dels admirats Lu Martín i Pol Ballús, es descriu el paper de Mikel Arteta en el cos tècnic de Pep Guardiola.
Ell s’encarrega d’estar a sobre dels jugadors per fer-los millorar, que entenguin el joc, fer aflorar les seves virtuts en el lloc i moment adequats. Un treball d’espai i temps perquè jugadors com Sané-un cas comparable a Dembélé- entenguin quan han d’activar la seva privilegiada explosivitat per dinamitar defenses rivals. Tinc la sensació que Dembélé necessita un Arteta a sobre seu que li expliqui el futbol. El futbol del Barça, per descomptat. El francès és jove, té un talent immens, unes qualitats tècniques i físiques privilegiades, però necessita que algú el temperi i li abaixi les revolucions.
En definitiva, que l’ajudi en allò que converteix els grans jugadors en millors futbolistes: la presa de decisions. Més enllà del futur de Valverde, de si l’any que ve ja no és al Camp Nou, el seu llegat no es pot mesurar només pels resultats. Canalitzar l’anarquia i atreviment de Dembélé i convertir Coutinho en un jugador de pla seqüència i no de primers plans haurien de ser reptes prioritaris per al tècnic del Barça. Si ho aconsegueix, aquest seria el seu gran llegat. Això sí, espero que juntament amb la consolidació, com a mínim, de Carles Aleñá al primer equip.