El rei Joan Carles I, l'emèrit, com l'anomenen, és un femeller compulsiu que ha aconseguit posar en ridícul no tan sols la seva pròpia figura sinó també tot allò que representa —Espanya i la seva indivisible unitat— amb un historial de proeses amatòries tan casposes com comprometedores per als poders de l'Estat. Les històries del rei d'Espanya actuant com a mascle hispànic s'han convertit en un pseudogènere periodístic (d'abast mundial, perquè el relat de les reials peripècies d'alcova s'ha globalitzat i el comparteixen mitjans de diversos països), i les seves darreres entregues inclouen les confessions de Narcís Serra i l'estrena de Corinna com a protagonista d'un podcast. Serra també és autor de coses com l'enfonsament de Caixa Catalunya, i ara declara que, quan era vicepresident del govern d'Espanya, ell i els serveis d'intel·ligència llogaven xalets perquè Joan Carles copulés amb les seves parelles “en un entorn controlat”, i no de qualsevol manera per aquests mons de Déu. Tot a càrrec de l'erari públic, per descomptat. Diu Narcís Serra que feia això perquè estava convençut de la necessitat de reforçar la institució monàrquica, que va quedar tan reforçada que ara és la riota del món sencer. En fi: si traient a la llum les misèries del pare aconseguissin protegir la figura del fill, Felip VI, a fi que encara els fos útil per mantenir viu el sistema del 78, encara. Però, de cada dia més, la sospita que la Corona espanyola és una institució corrompuda, decadent i democràticament inviable, s'imposa com una evidència. L'exhibició de la brutícia de l'anterior cap d'estat no fa brillar les virtuts de l'actual, per la senzilla raó que aquestes virtuts no existeixen.
La brutícia de la casa reial no és l'única notícia fosca sobre la democràcia espanyola que hem tingut aquest dimecres. La BBC ha emès un documental sobre la matança de migrants aquest estiu a Melilla que mostra que hi va haver persones mortes en territori espanyol, però el ministre de l'Interior, Grande-Marlaska, ho nega i a més acusa la televisió britànica de difondre falsedats. Al mateix temps, qui va ser president del govern d'Espanya, Mariano Rajoy, es troba a un pas d'haver de comparèixer com a acusat davant d'un tribunal d'Andorra, a causa de les maniobres de clavegueram que va dur a terme el seu govern en aquest país, en el context de l'operació Catalunya. I el partit al qual pertany Rajoy, el PP, segueix obstruint la renovació del CGPJ, que utilitza com a ostatge en nom del bé d'Espanya, i davant de l'estupor d'Europa.
Tot el que hem esmentat són escàndols de la màxima gravetat per a qualsevol democràcia digna d'aquest nom. Però allò que protagonitzava el debat al Congrés de Diputats, així com les primeres pàgines de la premsa nacionalista espanyola, és qui del govern espanyol s'ha trobat amb Carles Puigdemont per negociar els termes de la seva tornada. Tot l'edifici polític i institucional de l'Espanya de la Transició trontolla, però al nacionalisme espanyol l'obsessiona l'home del sac que ells mateixos han creat.
