De l’article de Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939 - Bangkok, 2003) a Triunfo (8-I-1977). Traducció pròpia. La Biblioteca-CRAI del Campus de la Comunicació de la UPF al Poblenou formalitza avui la recepció de la col·lecció completa –i única, segurament– del Catalunya Express donada per qui en va ser el director, Jaume Serrats i Ollé (Barcelona, 1944-2023). Aquell diari –representatiu de la renovació periodística a l’alba de la Transició– va sortir des del desembre del 1976 fins al gener del 1980, quan es va enfonsar junt amb altres capçaleres editades pel Grup Mundo.
El mercat de les revistes setmanals ha entrat en un boom que de moment porta algunes publicacions a les altures i altres a la més ràpida de les dinamitzacions. Aquí hi ha, cada una en el seu gènere, Interviú, Arreu i Opinió com a models de setmanaris competitius que entren en lliça amb esperit autènticament agressiu: Interviú extrema el model de setmanari popular amb tots els ingredients requerits; sexe, audàcia política, morbositat moral (morbositat dels costums, s’entén). La resposta del públic és eloqüent: 435.000 exemplars de tirada. Arreu marca el camí d’una nova premsa de les nacionalitats, com el que marca Berriak al País Basc, encara que Arreu està íntegrament escrit en català. Resposta del públic: Arreu ven per damunt dels 30.000 exemplars, una autèntica fita a la Catalunya de la postguerra. Opinión disputa el territori públic a la fórmula Cambio16 i origina un autèntic espectacle en superproducció a tot color entre dos colossos de la informació. [...] La batalla ha arribat a la fins ara tranquil·la reserva índia de la premsa diària. El País i Diario16 han aparegut al centre amb olor d'europeïtat. Ara li toca a Barcelona. Des de feia anys s'assenyalava amb el dit índex el forat de la premsa diària: un diari de nit amb les característiques d’espectacularitat i sensacionalisme del Bild Zeitung o del Daily Mirror. Abans es deia que tots els espanyols naixien amb una obra de teatre sota el braç, després van néixer amb una cançó guanyadora del Festival de Benidorm sota el braç, ara no hi ha pas cap nounat que no matini amb un Bild Zeitung sota el braç. En què consisteix la fórmula? Diari de tarda molt il·lustrat, amb titulars cridaners, informació plàstica i efectista, primacia del vessant espectacular de la notícia i de l’espectacle com a notícia, ja sigui l’espectacle humà com la mateixa vida (successos, per exemple), ja sigui de l’espectacle-espectable, és a dir, Nadiuskes i coses així. Sebastià Auger, l’empresari de Dopesa, Mundo Diario, Dossier Mundo, 4-2-4, Mundo Semanal i el que vindrà [Auger va afegir mesos després al seu estol el Tele/eXpres], ha estat el primer a treure’s la fórmula de sota el braç. Catalunya Express ha nascut en el desembre català després d’un brevíssim període de gestació i de la mà de Jaume Serrats com a director i de quatre redactors en cap reclutats de Tele/eXpres: […]. El salt de fer un diari de celles altes a intentar fer un diari de celles baixes ha estat acarat pels quatre professionals com un repte al seu extremat culte a la professionalitat. Serrats ha convertit en bildzeitungistes a quatre ferms lemondistes i el lector barceloní s’enfronta a l’evidència d’un diari que li planteja un codi visual nou. Bona part dels riscos que corre Catalunya Express radica precisament en el fet que proposa un nou model visual, en definitiva un nou sistema de lectura i d’utilitat informativa. És indubtable que diversos empresaris observen la jugada pionera d’Auger i Serrats amb més interès de l’habitual. Són els que segueixen amb el Bild Zeitung sota el braç a l’espera que a Auger li surti bé o malament el Catalunya Express.
