Premis Nacionals: el camí de l’excel·lència
La cultura és una obra col·lectiva que integra la tradició i la contemporaneïtat en un territori comú on ens identifiquem i que es nodreix de la creativitat i l’anhel de coneixement i de descoberta de generacions successives. Ho fa, a més, incorporant-hi les expressions artístiques de talents emergents. La cultura ha estat l’últim i fecund refugi quan les circumstàncies històriques han estat adverses, com ho va ser sota el franquisme, on poetes, cantants, pintors, músics..., esdevinguts alhora figures internacionals i símbols de resistència, afirmaven una identitat que la dictadura s’esforçava a esborrar. També avui, quan la crisi ha provocat ferides profundes, la cultura, sotmesa a unes condicions singularment desfavorables, per les severes restriccions dels pressupostos públics, pel daltabaix resultant de l’increment de l’IVA i per la reducció del consum, ha demostrat coratge, qualitat i compromís, i ha contribuït de manera decisiva a preservar els espais indispensables de bellesa, de mirada humanista, d’interpel·lació crítica que ens dignifiquen com a societat. Ho ha fet afrontant amb intel·ligència, imaginació i rigor les oportunitats que plantegen les innovacions tecnològiques.
La crisi ha fet evident i ha accentuat la fragilitat del món cultural en aspectes laborals, professionals, fiscals... La desprotecció del sector cultural ha estat reflectida en els informes elaborats pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), que han posat damunt la taula, amb propostes concretes, la necessitat de reorientar aspectes rellevants d’un marc legal que ha negligit o obviat problemes greus que afecten la viabilitat i el futur de la cultura tant des de la perspectiva professional com des de l’associativa. El CoNCA ha reclamat també l’impuls indispensable al mecenatge, que hauria de representar l’incomplert compromís d’una nova legislació que l’afavorís amb determinació.
Artistes, actors, escriptors, músics... han vist com es debilitaven els canals habituals per projectar el seu treball. Alhora, han sorgit plataformes innovadores, fórmules d’acostar la cultura al públic que passen per l’experimentació de formats inèdits, per l’aprofitament que ofereixen les xarxes, per les vies obertes pel micromecenatge, per l’aposta per la internacionalització... Ha passat en el teatre, en el circ, en la dansa, en la literatura... També ha succeït dins les indústries editorial i audiovisual, que han concebut projectes capaços de generar nous horitzons.
El CoNCA va ser creat pel Parlament amb la vocació d’esdevenir un organisme independent que, seguint els principis que van inspirar John Maynard Keynes, primer president de l’Arts Council britànic, vetllés per garantir l’apartidisme de les polítiques culturals, analitzés el funcionament del nostre sistema cultural a fi de contribuir a definir-hi models de gestió més eficaços, afavorís el reconeixement i el prestigi dels equipaments, i defensés un projecte de societat on la cultura esdevingui, per la seva condició estratègica, un veritable eix i un fonament indispensable de la concepció de progrés.
En el marc de la labor que duu a terme el CoNCA, els Premis Nacionals de Cultura adquireixen una importància decisiva, en projectar davant de la societat el necessari protagonisme que ha de tenir la cultura en la vida individual i comuna. El CoNCA aspira a fer que la cultura sigui cada cop més present en la nostra quotidianitat, en els nostres espais, en els nostres hàbits. Reorientant el model precedent, on els Premis tenien una adscripció per àmbits, i defugint una inadequada confusió amb premis de la crítica, que s’atorguen cada any dins els corresponents sectors, s’han plantejat els Premis Nacionals de Cultura com un reconeixement de tota la cultura i de tot el país a artistes, intèrprets, investigadors, entitats, tenint en compte la seva obra recent, però també la seva trajectòria. El CoNCA els reivindica com a referents emblemàtics de compromís amb l’excel·lència i exponents d’una forma d’entendre la cultura com una aposta estètica i civilitzadora, d’humanisme profund, de dignitat i de capacitat d’interpretació i de representació de la societat. Els Premis Nacionals de Cultura aspiren a projectar en l’imaginari col·lectiu aquests grans referents i han de contribuir a dibuixar amb claredat el protagonisme que la cultura ha de tenir en el futur del nostre país.
