Em trec el barret davant de la pregunta que, si el temps i els tancs no ho impedeixen, ens durà a les urnes el dia 9 de novembre del 2014. Em trec el barret davant de la intel·ligència dels partits polítics catalans que l'han fet possible, CiU, ERC, ICV-EUA i la CUP. Consta de dues parts. A la primera, se'ns demana si volem que Catalunya esdevingui un Estat (el president Mas va remarcar ahir que, òbviament, "Estat" va en majúscula), i a la segona (només en cas de respondre que sí a la primera) si volem que aquest estat sigui un estat independent. Més clar, el xarel·lo.
Em trec el barret i també la lligacama, perquè això obliga el PSC a moure peça dramàticament. A fer campanya pel sí a la primera pregunta i pel no a la segona. No poden dir que no s'hi ha inclòs el seu anhel federal, a la pregunta. No ho poden dir tot i que, per desgràcia, han preferit no ser al procés de decidir la pregunta. Han preferit ser al costat del PP i Ciutadans, els partits que no ens volen permetre votar, perquè "votar aquesta qüestió, a Espanya, és il·legal i ho ha de seguir sent". No val la pena, ara, enumerar les activitats que un dia han sigut il·legals i que, a poc a poc, ho van deixant de ser en la majoria de països del món (no en tots, encara). Beure alcohol, tenir relacions homosexuals, l'adulteri, que les dones condueixin, que els gais adoptin fills...
Pere Navarro es veu obligat a fer campanya pel no a la segona casella, llevat que, naturalment, no vulgui saber quants federalistes hi ha a Catalunya. Llevat que, naturalment, tot això dels desitjos de l'estat federal que li han impedit ser al costat dels que volen saber la nostra opinió sigui una gran bola. Llevat que, naturalment, tot això del federalisme que propugna fervorosament i sobtada sigui un passar dia i empènyer any.