El Prat, ja és mala sort

Una ampliació d’aeroport que s’hagi de fer a costa de destruir un espai natural protegit va contra els signes dels temps, al Prat o als antípodes, i no pot aspirar a comptar amb la benvolença del consens social, sinó a rebre una forta contestació. La forma com Aena ha mirat d’imposar el seu projecte, ensenyant la maleta amb els 1.700 milions, ha estat equivocada. Que Catalunya estigui àvida per rebre les inversions públiques que li corresponen d’acord amb el seu esforç fiscal i les seves necessitats no vol dir que no pugui tenir veu ni vot en una qüestió tan sensible com la del seu principal enllaç amb el món. Estat i Generalitat han de trobar la manera de quadrar el cercle. Ja és mala sort: l’Estat, que és capaç de trigar quinze anys a construir un enllaç de sis quilòmetres i mig entre l’A-2 i l’AP-7 a Castellbisbal, ara té molta pressa perquè el Prat sigui la màquina de fer diners que necessiten les accions d’Aena a la borsa. Tant de bo Rodalies els interessés tant.