Poti-poti d’estiu televisiu

Joc de cartes
2 min

Dimarts, entre els titulars inicials del Telenotícies vespre, anunciaven la repercussió internacional dels resultats electorals a Espanya. Destacaven la informació del Financial Times, on posaven en relleu el paper clau que pot tenir Carles Puigdemont, a qui titllaven de “fugitiu”, en la investidura de Pedro Sánchez. A continuació, Cruanyes destacava l’impacte d’aquest pes específic de Puigdemont també “al carrer”. I l’exemple era una gravació de mòbil del concert dels Buhos on el públic corejava a l’uníson: “Sánchez, mamón, truca a Puigdemont!”. Com a curiositat potser és comprensible que el vídeo serveixi d’apunt o complement informatiu sobre les negociacions. Com a titular d’arrencada ja és més dubtós. ¿Fins a quin punt un concert dels Buhos és representatiu del que passa al carrer o d’una reacció social? L’escena ens fa pensar si els vídeos virals en algunes xarxes acaben tenint un excés d’influència en la selecció d’imatges i notícies en els informatius. 

A Joc de cartes se’ls fa de nit

Una de les grans notícies televisives de l’estiu és la tornada de Joc de cartes a la graella de TV3. Un programa cabdal de la cadena en l’entreteniment familiar. En la primera emissió d’aquesta nova temporada vam observar un detall curiós. Quan els participants van arribar al segon restaurant, en Marc Ribas va preguntar a una de les parelles concursants si sempre anaven tan mudats. L’elegància del seu estilisme, amb corbata inclosa, no semblava concordar gaire amb un àpat en un xiringuito de platja a peu de sorra. “Per venir a dinar aquí, no, però és que no sabíem on anàvem...” es va excusar l’home pensant-se que anaven a un restaurant més tradicional. Les primeres imatges feien pensar que, efectivament, es tractava d’un àpat de migdia, però a mesura que anaven portant els plats vam veure com es feia de nit, fins a acabar amb el cel ben fosc. Una edició on es valoraven les vistes al mar i al final no es veia res. Va semblar o un dinar molt llarg o una gravació eterna, fruit de l’el·lipsi d’alguns obstacles televisius que l’espectador es va quedar amb la intriga de descobrir.

Futbol de pretemporada

En la retransmissió del partit de pretemporada entre l’Arsenal i el Barça en la seva gira americana, l’equip de realització no tenia gaire clar per on navegava. En tres ocasions, quan mostraven Arteta, l’entrenador de l’equip anglès, a continuació ensenyaven Òscar Hernández, germà de Xavi, com si fos el seu homòleg al Barça. Potser perquè duia un auricular a l’orella com els entrenadors de la NFL. Quan va marcar Lewandowski, les càmeres ensenyaven Pedri i la retolació en pantalla també li atribuïa el gol al futbolista canari. Quan l’àrbitre va treure la targeta groga al jugador de l’Arsenal amb el dorsal 19, la retolació televisiva l'hi atribuïa al jugador del Barça Kessié, que porta el mateix número a l’esquena. Sembla que el realitzador de Los Angeles també estava de pretemporada. 

Mònica Planas és periodista i crítica de televisió
stats