A la dissenyadora de moda Vera Wang sembla que ara li toca ser més coneguda per tenir l’elixir de la joventut eterna que no pas per la seva feina. Els seus 74 anys no són els 74 anys de la resta de mortals sinó que, segons revistes i diaris d’arreu, són “els 74 anys més ben portats del món”. Quan es diu els més ben portats, en realitat es vol dir que, aparentment, sembla molt més jove del que és. Ser una dona de 74 anys feliç amb arrugues sense estar primíssima s’entén que no és portar-los tan bé. Encara estem així, sí. Quan la dissenyadora explica com ha fet aquest pacte amb el diable en destaca una dieta a base d’hamburgueses del McDonald's, de berlines i de vodka, però sobretot una vida dedicada a la feina, perquè, segons ella, mantenir-se ocupada et manté jove. Se m’acuden centenars d’exemples que contradiuen aquesta dada, però és ben bé que cadascú fa els pactes a la seva manera. També imagino les més espavilades menjant hamburgueses i bevent vodka amb l’excusa perfecta que estan frenant l’envelliment. Endavant. En qualsevol cas, en lloc d’alegrar-nos de viure les diferents etapes de la vida mentre a molts llocs del món no tenen aquesta oportunitat, aquí socialment continuem tenint un problema enorme amb l’edat. I, casualment, afecta molt més les dones. La dictadura de les aparences no acaba mai. Però celebrem que l’OCDE recomana allargar l’edat de jubilació perquè d’aquesta manera, treballant fins als 80, segur que ens mantenim totes molt més joves. Ni que sigui d’esperit i per força. I amb un didalet de vodka (o d’Aromes de Montserrat, que fa més d’aquí).
A la sala d’espera de la ginecòloga vaig poder veure en un vídeo tota l’oferta en estètica que oferia el centre, quan a mi l’únic que em preocupava era recuperar el ferro que estic perdent amb la premenopausa. No m’assabento de res perquè és evident que m’hauria de fer arreglar aquestes ulleres profundes que em surten sota els ulls i potser fins i tot m'hauria fet una labioplàstia, que ara es porta molt. En alguns casos per raons mèdiques, però la immensa majoria, per “rejovenir” el cony. Això de fer glutis deu haver quedat totalment antiquat. Però el més xocant (si és que tot no és prou xocant) és que aquesta intervenció se la fan moltes noies joves que no han tingut temps que el seu cony “envellís”. Tant és que científicament es digui (es comença a dir ara, que es parla més d’aquestes coses) que no hi ha vagines perfectes, perquè tots els tipus de vagines ho són, però es veu que també busquem la vagina estàndard, no fos cas que les diferències internes ens generin problemes externs. Estem molt malament. I com s’omplen les butxaques amb els nostres complexos!
Una amiga acaba de ser mare. L’únic que ens preocupava del part és que tot anés bé, tant per a la mare com per a la criatura. És l’únic que sempre ens preocupa dels parts. Normal. Doncs sembla que la doctora que va atendre el part es va preocupar també dels pèls púbics de la meva amiga. Amb el ventre encara obert per la cesària li va recomanar que es depilés amb làser, que era molt efectiu i molt còmode. Per sort, el ventre no el va deixar obert i que jo sàpiga la meva amiga ara mateix té molta altra feina que ocupar-se dels seus pèls. En el futur, també.
Vivim una època molt inquietant, plena de violència i d’incerteses. En alguns llocs és impossible envellir i en d’altres no és fàcil fer-ho dignament. No té cap sentit posar més pressió als diferents cicles de la vida quan només viure ja és una pressió. Expliquem com celebrar-los, en lloc de com modificar-los. Perquè ja sabem que els defectes són els que ens fan perfectes, oi?
