L'era postdemocràtica

L’aclaparadora victòria de Trump als Estats Units és un senyal que no es pot minimitzar si no volem viure un altre moment catastròfic de la història. Segur que alguns trobaran demagògica la comparació, però el 30 de gener de 1933 el president alemany Paul von Hindenburg va nomenar canceller Hitler, que havia acabat primer a les eleccions, amb la complicitat dels polítics conservadors, que argumentaven que ells el podrien controlar. I tots sabem el que va passar. El moment històric és un altre. L’extermini no està en l'horitzó, però Trump és una amenaça per a la democràcia i per al sistema de llibertats, i no val a badar. La dreta americana, el Partit Republicà, s’ha entregat a ell sense gens ni mica de resistència. I els propietaris de capçaleres reconegudes com The Washington Post i Los Angeles Times van prohibir que els diaris donessin suport a la candidatura de Kamala Harris.

Inscriu-te a la newsletter Les transformacions que venenLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Les extremes dretes europees no han reprimit el seu entusiasme (i és lògic: ha arribat el seu moment). I veurem com els partits conservadors es posen en fila, un darrere l’altre, a les ordres de Trump, que farda, sense cap complex, de l’ocupació de les institucions de l’estat: poder legislatiu, poder executiu i poder judicial a les seves ordres. Amb quatre anys al davant, el nihilisme trumpià té recorregut. I que ningú es faci fantasies, perquè si Trump no arribés a completar el mandat hi hauria el vicepresident Vance, que està uns quants passos més a prop encara de la fabulació totalitària.

Cargando
No hay anuncios

Si busquem raons per a l’optimisme, hem de confiar que la part de la societat americana que avui està devastada recuperarà la veu i l’empenta per plantar cara. I que una part dels ciutadans que han votat Trump prendran aviat consciència de la catàstrofe. Però hi ha una qüestió de fons que complica la situació. Des del 2008 estem en plena transició del capitalisme industrial cap al capitalisme financer i digital, que deixa enrere una sensible distància entre poder polític i poder econòmic, que l’esquema dreta/esquerra ordenava en les democràcies liberals. Aquesta transició ve marcada per dos canvis substancials: la concentració del poder en poques mans –amb capacitat d’exercici transnacional– i la transformació del sistema comunicacional, amb la premsa escrita, la ràdio i la televisió, acorralat pel nou espai digital, on les lògiques del que és vertader i del que és fals estan absolutament trastornades, la qual cosa fa possible que qualsevol disbarat es converteixi en veritat absoluta. Un poder comunicacional en mans de personatges totpoderosos que han passat sense escrúpol de la discreció de l’alta burgesia tradicional a l’exhibicionisme i la pèrdua de tota forma de contenció. En aquest context, que les pallassades de Trump no ens facin perdre de vista els numerets i les contorsions públiques de qui probablement és el vertader autor del guió d’ocupació de l’estat que està trastornant les democràcies des de la crisi de 2008: Elon Musk.