Com és possible una universitat gratis a Andalusia?
El govern de Susana Díaz va anunciar ahir que els alumnes de grau o de màster que ho aprovin tot no hauran de pagar la matrícula del següent curs a les universitats públiques andaluses. Segons els seus càlculs, la mesura beneficiarà uns 30.000 estudiants i suposarà un cost d’entre 25 i 30 milions d’euros anuals. Com és possible que Andalusia pugui prometre una universitat gratis a un gruix tan gran dels seus estudiants? Les suposades autonomies riques, les que pateixen dèficit fiscal, amb Catalunya al capdavant, no s’ho poden permetre. Andalusia, comunitat receptora, sí. En el cas català, on hi ha les matrícules més cares de l’Estat, els centres universitaris han patit les retallades de la crisi. De fet, tres de les grans universitats públiques (UB, UAB i UPC) precisament la setmana passada van reclamar al Govern un increment de 300 milions d’euros al pressupost d’Universitats.
El greuge sembla evident i xoca, a més, amb els esforços per la qualitat de l’ensenyament. Perquè, tot i que les universitats catalanes ocupen els primers llocs als rànquings d’excel·lència, són les que més pateixen per poder finançar-se. Només cal pensar en les minses retribucions a Catalunya de l’extens col·lectiu de professors associats o en la sobrecàrrega de molts docents universitaris, que veuen com han de deixar la recerca aparcada. I tanmateix, segons l’última classificació a nivell estatal, feta pública també la setmana passada per la Fundación BBVA, entre les cinc primeres universitats de l’Estat, tres són centres públics catalans: la UPF, la UPC i la Rovira i Virgili. La primera andalusa, la d’Almeria, està situada en el lloc dinovè.
Al marge de si un sistema d’universitats gratuïtes o quasi gratuïtes afavoreix l’excel·lència i l’equitat, o de si el que cal és que es pagui per renda i que l’aportació de les rendes altes serveixi per enfortir un sistema de beques -aquest és el cas català-, la comparació de la realitat andalusa amb la catalana, o amb la de la majoria de comunitats autònomes, resulta dolorosa.
Certament, en el món universitari els diners no ho solucionen tot. També hi ha problemes evidents de governança o de falta d’innovació. Però és evident que el finançament és un factor important i que, ara mateix, amb aquesta mesura d’Andalusia, estarà més desequilibrat que mai.
