Enfront de l’escassetat de dades, els científics tenim opinions diferents sobre la variant òmicron. Fins que no disposem de l’evidència científica suficient, les idees que expressem són només opinions o suposicions partint d’ unes probabilitats, i el que expresso a continuació s’ha de llegir sota aquesta premissa. Els dos motius de preocupació sobre l’òmicron són la ràpida transmissió a la província de Gauteng, on més del 65% de la població adulta està vacunada, i l’elevat nombre de reinfeccions observades en persones prèviament vacunades. Les mostres analitzades demostren que l’òmicron guanya terreny a la delta a Sud-àfrica i, per tant, deu tenir algun avantatge sobre la variant anterior, ja de per si molt transmissible.
Quines són les diferències entre l’òmicron i altres variants? Hi ha dos paràmetres que ens interessen de les variants i que fan incrementar la velocitat de propagació real (o nombre reproductiu efectiu, Rt). Primer, l’increment de la transmissibilitat intrínseca a la variant (o nombre reproductiu bàsic, R0). Segon, l’increment en la capacitat d’escapar dels nostres anticossos com a resultat de la disminució en la seva activitat neutralitzant.
Per posar un exemple que s’entengui: en una carrera entre un cotxe esportiu i una ambulància, en una autopista sense obstacles, sempre guanyarà el cotxe esportiu (perquè té un motor més potent). Això és l’increment de transmissibilitat intrínseca. Però, en canvi, si van per ciutat, i el 90% de semàfors estan en vermell (que són els nostres anticossos), l’ambulància té la possibilitat de saltar-se els semàfors i anar més ràpid. Això és l’increment d’escapament.
Si mirem les variants anteriors, la variant original tenia una R0 de 3, l’alfa (Regne Unit) va pujar a R0 de 4 i la delta (Índia) a R0 de 6, amb un petit increment de la capacitat d’escapament. És a dir, totes dues tenien “motors més potents”, van escampar-se globalment i van causar la quarta i la cinquena onades a Catalunya, respectivament.
En canvi, la beta (Sud-àfrica) i la mu (Colòmbia), amb una R0 de 3 però un increment substancial de la capacitat d’escapament de 10 vegades, no es van propagar més enllà de les localitats on van aparèixer. Això es deu al fet que van sorgir en un moment en què les persones encara no estaven vacunades i l’escapament vacunal no conferia un avantatge a la variant. Seguint amb la metàfora, l’esportiu (e.g., la delta) es trobava tots els semàfors en verd i l’ambulància (e.g., la beta) no el podia guanyar.
Ara l’escenari ha canviat. Hi ha moltes persones vacunades i, per tant, per a una variant és més avantatjós un increment de la capacitat d’escapament vacunal, que no un increment de la velocitat de transmissió intrínseca.
Per a l’òmicron hi ha dues combinacions possibles. Que tingui una R0 de 9 amb increment d’escapament lleu de 5 vegades, o bé una R0 de 5 amb increment d’escapament de 20 o 30 vegades. En el primer escenari, l’òmicron ens afectaria menys als països que tenim taxes de vacunació elevada, però en el segon escenari, que és el més probable, sí que podem esperar que causi malaltia lleu als vacunats i que hi hagi una onada d’òmicron.
Tant la R0 com l’activitat neutralitzant encara s’han de comprovar, i trigaran aproximadament dues setmanes fins que puguin fer créixer el virus (o el pseudovirus) al laboratori i determinar de manera fiable aquests dos paràmetres.
Les exportacions d’òmicron ja s’han sembrat a tot el món i ara és qüestió de temps que creixin les onades possiblement en les pròximes vuit setmanes. A Catalunya podríem veure una onada d’òmicron dins d’aquesta franja temporal. La variant alfa va aparèixer al Regne Unit el desembre de 2020, i va causar la nostra quarta onada el març de 2021. La delta a l’Índia va aparèixer l’abril de 2021 i va deixar el país sense abastiment d’oxigen, i el juliol de 2021 provocava la nostra cinquena onada.
¿Continuarem tenint protecció contra la malaltia greu? Encara no hi ha dades de virulència (percentatge de persones que hospitalitzen). I encara que l’escapament vacunal podria comportar un increment dels casos lleus, és menys probable que provoqui un increment molt gran de casos greus. Una excepció serien les persones més vulnerables amb una immunitat incompleta.
M’explico: per poder causar malaltia, el virus necessita accedir a l’aparell respiratori, envair les cèl·lules i aprofitar-se de la seva maquinària per multiplicar-se. Podem atacar-lo en dos moments: o bé abans que entri a la cèl·lula (atac amb anticossos), o bé quan ja ha entrat a la cèl·lula respiratòria (atac amb limfòcits T que destrueixen les cèl·lules infectades).
El nivell d’anticossos es correlaciona bé amb la protecció enfront del covid-19 lleu. Però aquests són molt sensibles a mutacions del virus, i possiblement els anticossos no podran evitar que l’òmicron s’uneixi, poc o molt, a les cèl·lules respiratòries i provoqui malaltia lleu.
En canvi, els limfòcits T no són tan bons per impedir que una persona s’infecti però poden aturar la replicació quan el virus ha entrat a les cèl·lules i protegir-nos de la malaltia greu. La bona notícia és que els limfòcits T són menys sensibles a les mutacions.
Un exemple de la vida real és Qatar, un dels pocs països que han patit una onada per una variant amb escapament vacunal, la beta. Es va demostrar que l’efectivitat de la vacuna per prevenir la infecció lleu va disminuir al 75%, però l’efectivitat per prevenir la malaltia greu va seguir estable al 97%.
Quines mesures s’han de prendre? La recomanació és actuar amb prudència, i val més fer de més que penedir-nos d’haver fet massa poc.
En primer lloc, posar les terceres dosis. Són molt importants en els qui van rebre Janssen, i també en el grup de 60-69 anys que van rebre Astra-Zeneca. Cal que es revacunin abans de Nadal. La tercera dosi pot tenir un efecte beneficiós perquè simplement augmentant la quantitat global d’anticossos es pot compensar parcialment el desajust entre la vacuna i el virus. També recomanaria la revacunació amb dosis addicionals a persones immunodeprimides que demostrin que no han generat resposta immunitària pels tests d’anticossos.
En segon lloc, tots podem practicar el model del formatge suís (com més capes de protecció, millor): distanciament social, portar mascareta, moderació amb les trobades nadalenques, test d’antígens abans de les celebracions i, si ets positiu, aïllament.
En tercer lloc, el sistema de salut públic ha de començar a abastir-se d’antivirals que ja estan al mercat i que tenen una activitat d’ampli espectre enfront de noves variants.
Finalment, tal com va dir el Dr. Tedros Adhanom, no podem continuar en un cicle de pànic i negligència enmig d’una pandèmia. Per evitar-ho, cal garantir la vacunació per a tothom. La desigualtat de les vacunes és incorrecta, injusta i estúpida perquè allargarà aquesta pandèmia. Aquí, a Papua Nova Guinea, anem pel 3% de cobertura vacunal.
