És possible que Trump sigui un bon president

Sóc un dels milions de republicans que han votat Hillary Clinton perquè moltes de les coses que ha dit Donald J. Trump durant la campanya electoral eren absurdes i ofensives per a molts nord-americans. Però em consola una mica pensar que, tot i que haurà de superar molts obstacles per ser un bon president, potser no serà un mal president per dos motius.

En primer lloc, no hauria arribat tan lluny –és el primer candidat des de Dwight Eisenhower que arriba a la presidència sense ser polític– si no tingués ni gota d'intel·ligència.

En segon lloc, segurament sap el que tots nosaltres sabem: la major part de les coses que va prometre per sortir elegit no tenen ni cap ni peus. I només per aquest motiu potser ja no les farà. També hi ha la possibilitat que fins i tot un Congrés controlat pels republicans es resisteixi a aplicar el seu programa, per exemple, negant-se a finançar la construcció de l’anunciat mur fronterer amb Mèxic.

Comencem per la política comercial de Trump. Potser com a president no negociarà nous acords comercials, però és molt poc probable que es retiri dels acords ja subscrits. Probablement sap prou història econòmica per adonar-se que cal evitar el catastròfic proteccionisme dels anys 30, que va allargar la Gran Depressió i va relegar el Partit Republicà a l'oblit durant dues dècades. La Xina, Mèxic i el Pròxim Orient són llocs en què els empresaris nord-americans, com ara el mateix Trump, hi fan molts diners. Sap, com gairebé tots els economistes, que el comerç global crea molts més llocs de treball que no en destrueix, i que el creixement de la classe mitjana és impossible si se suspenen les activitats comercials.

I el mateix es pot dir de la immigració. Tot i que Trump ha afalagat els instints xenòfobs de la gent, sap, com la majoria d’empresaris, que la immigració impulsa la nostra economia. Els Estats Units són el país més ric del món en gran part perquè els immigrants –com ara el mateix avi de Trump– van venir aquí per construir i treballar per a les empreses, incloses les del mateix Trump. De fet, la seva dona, la futura primera dama, és una immigrant de fa poc temps.

Pel que fa a la política exterior, Trump ja ha rebutjat la política intervencionista destinada a difondre els valors americans. Ha sigut un dels pocs temes en què tenien sentit les posicions que va defensar durant la campanya. Amb una mica de sort no empantanegarà els Estats Units en noves aventures que costin diners i vides. Encara està per veure la seva predisposició a col·laborar amb aliats importants –com ara l'OTAN i Israel– i el seu discurs bel·ligerant no és gens esperançador. Però també ha parlat de fer que els aliats dels Estats Units assumeixin una responsabilitat més gran pel que fa a la seguretat mundial. Per aconseguir-ho haurà de col·laborar amb ells, de la mateixa manera que un empresari ha de col·laborar amb els socis per tirar endavant el negoci.

Si vol evitar els problemes al Pròxim Orient i gran part de l’Àsia, ara haurà de ser molt més comprensiu i respectuós amb el món musulmà que durant la campanya electoral. Saber veure les diferències entre una gran majoria de musulmans que vol viure en pau i una petita minoria que dóna suport a l'extremisme és el que correspon als diplomàtics, generals i presidents, per molt que en campanya electoral els polítics oportunistes profereixin insults intolerants contra els musulmans.

L'última bona notícia relacionada amb la presidència de Trump és que indica el declivi del conservadorisme religiós en la política nord-americana, que tant de mal ha fet al Partit Republicà entre els votants cultes, sobretot les dones. Trump no només va derrotar sense pal·liatius l'heroi dels conservadors religiosos, Ted Cruz, a les urnes, sinó que ell personalment no creu en el programa dels conservadors religiosos o, si més no, no es deixa guiar pels seus principis.

El fet que tants conservadors religiosos hagin donat suport a Trump demostra la seva desesperació. Molts votants –com jo mateix– assisteixen amb regularitat a l'església però no tenen cap interès a recórrer al govern per negar els drets civils dels homosexuals, controlar les decisions de les dones sobre el seu cos ni dir-li a la gent a quin lavabo ha d’anar. Els aspirants a policies de lavabo que esperin trobar feina a l'administració Trump tindran una decepció; ja ha dit que a la torre Trump cadascú pot anar al lavabo que li vingui de gust.

Molts dels que vam votar contra Trump pel que va dir durant la campanya –i perquè va apel·lar a votants que tenen una visió del país molt diferent de la nostra– haurem d'esperar i veure què passa. La nostra esperança és que governi el país de la manera pragmàtica –tot i que imperfecta– com dirigeix les seves empreses. (No cal dir que les seves relacions amb els creditors del nostre país hauran de ser millors que les que manté amb els seus propis creditors.)

També esperem que com a governant no provocarà ni discriminarà les persones –inclosos els hispans– gràcies a les quals ha fet diners durant tants anys. Esperem que, si algú s’ha deixat enganyar per Trump, s’ho mereixi per tenir unes idees absolutament contràries als interessos nacionals.

Trump sap que els Estats Units són ja un gran país i que, per bé o per mal, sobreviurem a la seva presidència. Només cal que s’oblidi del que ha dit i que faci el que sap que s’ha de fer.