Poseu-vos el condó

Llegint les terribles històries escrites al hashtag #Cuéntalo, se m’ha assecat l’ànima i m’ha vingut al cap un tema que m’ha fet sentir molt malament i del qual s’ha parlat poc: el preservatiu. Són molts els homes que no es volen posar el preservatiu durant les relacions sexuals. Les justificacions són diverses: amb el condó no trempo, no sento el mateix plaer, m’agrada més fer-ho sense, m’agrada corre’m a dintre... Però per més que una entengui els seus motius, de cop, enmig d’un acte que ha de ser plaent i divertit per als dos, la dona és la culpable de refredar la calentor del moment si demana, suplica, insisteix que ell es posi el condó. Tota la responsabilitat recau sobre la dona: als seus ulls, ens convertim en les avorrides-puritanes-pesades que els recorden els perills de fer-ho sense protecció. Uns perills que ells no sembla que percebin de la mateixa manera, segurament perquè, un cop més, som nosaltres les que patirem d’una manera pitjor les conseqüències d’un embaràs o d’una malaltia de transmissió sexual com ara el papil·loma: ells transmeten el virus igual que nosaltres, però les dones ens revisem anualment i ens hem de vacunar, en canvi, ells ni una cosa ni l’altra. Ja des de petites se’ns educa en el sexe des d’una por i una racionalitat que ens fan gaudir menys del sexe que els homes: som nosaltres, i no ells, les que hem de prendre pastilles anticonceptives, cosa que sovint utilitzen per reafirmar-se en el fet que el preservatiu no cal. Ells follen sense remordiments, amb condó o sense, i nosaltres, sobretot d’adolescents, a vegades ens empassem la por i la convertim en tristesa quan acabem acceptant que no se’l posin per no semblar unes beates. I no, no gaudim quan follem fent el que no voldríem.

En definitiva, una altra lamentable situació en què ens sentim pressionades a sotmetre’ns a la voluntat masculina. A vegades, pagant-ne un preu massa alt.u