Posem preu a les emissions de CO2

D’aquí només sis setmanes els líders mundials es reuniran a París per negociar un nou acord planetari sobre el canvi climàtic. A hores d’ara 150 països han presentat plans en què detallen com conduiran les seves economies cap a una trajectòria més sòlida caracteritzada per unes baixes emissions de CO2. Aquests plans representen la primera generació d’inversions encaminades a bastir un futur competitiu sense els nivells perillosos d’emissions de CO2 que ara alimenten el canvi climàtic.

La transició cap a un futur més net requerirà tant la intervenció dels governs com els incentius adequats per al sector privat. Un dels seus pilars hauria de ser una política pública que posi preu a la contaminació per diòxid de carboni. El fet de fixar preus més elevats per als combustibles, l’electricitat i les activitats industrials que més emissions produeixen generarà incentius al consum de combustibles més nets, estalviarà energia i fomentarà una reorientació de les inversions en favor de les més ecològiques. Mesures com ara l’establiment d’impostos i taxes sobre el carboni, programes de comerç de drets d’emissió i altres mecanismes de tarifació, així com la supressió de les subvencions ineficients, poden proporcionar a les empreses i les famílies la certesa i la previsibilitat que necessiten per invertir a llarg termini en el desenvolupament climàticament intel·ligent.

El Fons Monetari Internacional se centra a reformar els sistemes fiscals dels seus estats membres per incrementar la recaptació procedent d’impostos sobre els combustibles amb un alt contingut carbònic i reduir la procedent d’altres tributs perjudicials per a l’activitat econòmica, com els impostos sobre el treball i el capital. Assignar un preu a les emissions de CO2 pot estar més relacionat amb el fet de convertir els sistemes tributaris en més intel·ligents i eficients que no pas amb el fet d’apujar impostos.

Els gravàmens sobre el carboni s’haurien d’aplicar de manera global a les emissions generades pels combustibles fòssils. El preu ha de ser prou alt per assolir objectius mediambientals ambiciosos -atenent a les circumstàncies nacionals- i ha de ser estable a fi d’encoratjar les empreses i les famílies a invertir en tecnologia neta. La gestió dels impostos sobre el carboni és senzilla des del punt de vista administratiu. Amb aquest objectiu, es podrien aprofitar els impostos existents sobre els combustibles d’automoció, un tribut consolidat en la majoria de països.

La tarifació de les emissions de CO2 serà una bona mesura per a molts països, atesos els molts beneficis mediambientals que reportarà a escala nacional. A tall d’exemple, el consum de combustibles més nets contribueix a reduir la contaminació atmosfèrica, que, segons l’Organització Mundial de la Salut, causa uns 3,7 milions de morts prematures a l’any.

Abordar l’impacte de les reformes en matèria de preus de l’energia sobre els grups vulnerables de cada societat té una importància cabdal. Per aquest motiu les reformes hauran d’anar acompanyades d’ajustaments del sistema fiscal i de la xarxa de seguretat del sistema de protecció social, entre altres elements, per garantir que no es perjudica els més desafavorits.

El Grup del Banc Mundial dóna suport als països i les empreses que desenvolupen polítiques públiques respectuoses amb el clima, inverteixen en els mercats de drets d’emissió i posen a prova innovacions financeres per aplanar el camí de la transició cap a un nivell baix d’emissions. El Grup aprofita la seva experiència i la seva capacitat a l’hora d’aprendre i intercanviar coneixements a escala mundial mitjançant programes com l’Associació per a la Preparació de Mercats.

Gràcies a aquesta experiència hem desenvolupat, juntament amb l’OCDE, uns principis inicials pensats perquè serveixin d’orientació i inspiració de futurs règims de tarifació de les emissions de CO2. Partint d’aquests principis, els països, les regions, els estats i les empreses poden avançar més de pressa per abordar el repte climàtic que tenim al davant. Aquests principis es basen en la justícia, la coordinació de les polítiques i els objectius, l’estabilitat i la previsibilitat, la transparència, l’eficiència i la rendibilitat, i la fiabilitat i la integritat mediambiental.

Per contribuir a l’assoliment dels nostres objectius climàtics hem de fomentar el diàleg sobre les mesures polítiques necessàries abans i després de la conferència sobre el canvi climàtic de París. Per aquest motiu anunciem la creació d’un Comitè de Tarifació del Carboni que reunirà caps d’estat, màxims mandataris estatals i municipals i representants de les empreses més importants per instar els països i el sector privat de tot el món a fixar un preu per a les emissions de CO2.

Els líders que en formaran part han adoptat mesures per posar preu a la contaminació per diòxid de carboni i impulsar les inversions verdes als seus països i regions. Entre ells hi ha la cancellera alemanya, Angela Merkel; la presidenta xilena, Michelle Bachelet; el president francès, François Hollande; el primer ministre etíop, Hailemariam Desalegn; el president filipí, Benigno Aquino III; el president mexicà, Enrique Peña Nieto; el governador de Califòrnia, Jerry Brown, i l’alcalde de Rio de Janeiro, Eduardo Paes.

Hi ha uns 40 governs nacionals que ja han posat en marxa polítiques de tarifació del carboni, entre els quals el govern xinès -el principal emissor mundial-, i 23 ciutats, estats i regions que estan posant preu a les emissions. Molts altres governs estan introduint reformes en matèria de preus de l’energia i més de 400 empreses declaren que, a nivell intern, fixen voluntàriament un preu per a les emissions de CO2, cosa que té molt sentit. Les grans empreses han de gestionar l’exposició al risc climàtic de manera eficaç a fi d’incrementar els seus beneficis i garantir que els seus ingressos siguin més estables.

Totes aquestes mesures són benvingudes, però considerem que no són més que un primer pas. Juntament amb els líders del Comitè de Tarifació del Carboni, instem els governs a aprofitar el moment actual per posar un preu a la contaminació per diòxid de carboni que reflecteixi el perjudici mediambiental que ocasiona. Estem a punt per donar suport als governs que posin fil a l’agulla. Com més esperem, més costós i més difícil ens resultarà protegir el planeta, a nosaltres i als nostres fills i néts.

Jim Yong Kim, president del Banc Mundial, és coautor d’aquest article

Copyright Project Syndicate