4/4: Posem que el Parlament decideix quins són els senyals d’identitat catalans

Fa una llei que diu que els calçots, la botifarra amb seques, els castells, la marededéu de Montserrat, el parlar de Barcelona, les bitlles, les sardanes i el Barça són els senyals d’identitat catalana. La rialla s’hauria sentit de punta a punta del món, començant per Catalunya. Posem que aquesta llei té un objectiu pràctic: negar qualsevol possibilitat de subvenció a tota activitat que menystingui o agreugi aquests senyals d’identitat. I com que això de menystenir i agreujar no és gaire objectiu, la mateixa llei crea un observatori que diu qui menysté i qui agreuja. I en aquest observatori no hi posa les universitats, les acadèmies oficials creades a aquest efecte, sinó associacions privades amb posicions pintoresques i extremistes sobre aquestes qüestions. Oi que sona a impossible? Doncs és el que ha fet el Parlament valencià, amb els únics vots del PP. Ho comentava en aquests termes Josep Palomero, vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, creada des del Parlament i arraconada i humiliada ara per una part majoritària d’aquest mateix Parlament. Si no hi hagués això de les subvencions públiques pel mig, seria un acudit. Amb diners públics pel mig, és un escàndol.