“Porgy and Bess”, a Barcelona (1955)
Peces històriques
De la crítica del periodista i compositor Xavier Montsalvatge (Girona, 1912-Barcelona, 2002) publicada a Destino (10-2-1955). Traducció pròpia. Aquest mes fa setanta anys de les primeres representacions al Liceu de Porgy and Bess, òpera amb música de George Gershwin i llibret d'Ira Gershwin i Du Bose Heyward. S’havia estrenat a Nova York la tardor del 1935. Vint anys després era un esdeveniment cultural a Catalunya que la companyia americana la portés a Barcelona.
Més d’un cop hem parlat de Porgy and Bess. Avui podem fer-ho amb coneixement de causa, pel fet que la versió de la cèlebre òpera de George Gershwin que s’ha representat en el Teatre del Liceu ha permès a l’espectador conèixer l’exacte valor de la partitura i del llibret de Du Bose Heyward a través d’una interpretació fascinant. A la música de George Gershwin pel drama de Porgy li manca profunditat, però seria un error atribuir-li una sola dimensió. És una música que té raça i època, dues qualitats que fan d’ella un producte extraordinàriament interessant i significatiu. Tal vegada és la més essencialment americana que coneixem i la que més directament i clara ha assolit copsar la lírica primitiva dels negres del nou continent. És curiós: en tota la partitura de Porgy and Bess no hi ha ni una sola frase manllevada del folklore afroamericà i, en canvi, expressa el sentiment popular amb un realisme i vivacitat impressionants. És una música típica dels anys en què va ser escrita, que són els de la universalització del jazz i de la seva metamorfosi, que tanta influència va exercir en l’evolució del gust europeu. Música característica dels anys vint, deliciosament frívola, intensament evocadora. Una altra qualitat és la de servir estrictament al drama adaptat al teatre amb gran habilitat. Operísticament, Porgy and Bess és una obra perfecta. Els tipus estan dibuixats amb precisió. Les escenes s’encadenen lògicament i acusen el contrast entre la comèdia i la tragèdia. No són mai reiteratives. La seva brevetat les fa encara més intenses i incisives, i en els moments culminants de la història l’acció ajudada per la música assoleix un patetisme directament violent. [...] És un encert el decorat de Wolfang Roth en tons opalins i vermellosos formant el conjunt de cases de Catfich Row. [...] Portes i finestres dels habitatges s’obren i tanquen estrepitosament. Els moviments dels personatges, que entren i surten, pugen i baixen, corren, salten, ballen i es barallen entre les parets rígides d’aquest decorat corpori, causen un efecte sorprenent a l’espectador acostumat a bambolines, bastiments i aplics fràgils i oscil·lants. [...] No hem descobert pas grans veus capaces de dominar la vasta sala del Liceu, però algunes ens han impressionat per la seva qualitat i quasi totes per l’efusiva i vigorosa dicció. [...] Produeix un gran efecte i no és freqüent en el teatre veure una companyia de quasi vuitanta artistes que a l’escenari s’entreguen plegats al treball amb tanta fe i entusiasme. Del primer a l’últim, els negres de l’Everyman Opera presten a la representació un servei vital. És per la bellesa, precisió i mobilitat del conjunt; per la suggestió de la música utilitzada i per la intel·ligència amb la qual s’ha muntat l’obra que Porgy and Bess és el millor espectacle que s’ha vist a Barcelona en els darrers vint anys i probablement el que més sensació ha produït en els teatres europeus després de l’última guerra.
